Notícia

La Patum, la festa com a eina de propaganda política

Albert Rumbo publica ‘La Patum de Berga: festa, guerra i política’

Aplecs i festesPublicacions

“Des dels seus orígens a finals del segle XIV, i al llarg de la seva història, els diferents règims sempre han intentat utilitzar la Patum a la seva conveniència, per fer campanya política, des de petits adoctrinaments fins a grans manipulacions”. És la tesi que presenta l’historiador Albert Rumbo a La Patum de Berga: festa, guerra i política, fruit de la seva investigació de prop de gairebé trenta anys sobre una de les festes catalanes per excel·lència. L’obra que ara es publica va guanyar del Premi Rafael Patxot i Juvert 2019, que convoquen l’Institut d’Estudis Catalans amb la col·laboració i participació de la Diputació de Barcelona.
 

Durant la primera guerra carlina es fa una Patum per celebrar un triomf dels carlins i tres mesos més tard una altra per festejar una victòria dels liberals. Al llarg de la història, les Àligues han cenyit corona reial, corona comtal i també han ballat sense corona; els tabals, habitualment vermells, han lluït els colors de la bandera republicana, catalana i espanyola. Segons Rumbo, són detalls i anècdotes però el conjunt mostra la voluntat per part dels poders d’apropiar-se de la festa i d’utilitzar-la políticament”.

En el llibre, en què l’autor berguedà analitza l’evolució de la Patum al llarg de la història, senyala que la festa ja va néixer amb aquest caràcter polític i polititzador: perquè sorgeix quan tot un seguit d’elements que participen a la processó del Corpus, com són les comparses o els entremesos, i que reten honor al poder religiós són utilitzats per les autoritats civils perquè els facin una festa en el seu honor.

La banalització de la festa

Albert Rumbo destaca que Berga ha celebrat amb poques excepcions la Patum, inclús en guerres o èpoques de fam. Pràcticament cap opció política va prohibir-la, sinó que va preferir manipular-la pels seus propis interessos. I destaca que a finals del segle XVIII la utilització de la festa va acompanya d’una banalització, es a dir, “es fan festes extraordinàries per celebrar fets que no tenen res a veure amb el Corpus ni la Patum”. Es fan Patums per celebrar els triomfs de tots dos bàndols a les guerres carlines. I també per la proclamació de la Constitució de les Corts de Cadis el 1812, o quan la reina Maria Cristina regressa a Espanya de l’exili l’any 1844.

Tot això, explica Rumbo, demostra la importància de la Patum com a símbol identitari de la ciutat. Però afegeix que la utilització de la festa i la cultura popular és un fenomen molt habitual, que s’ha donat sempre i a tot arreu. “A Berga, per exemple, quan es proclama la segona república se li treu la corona a l’àliga, però a Reus quan es proclama la primera se li posa un barret frigi a una de les gegantes. I ara no hi ha campanya electoral que no hi hagi una denúncia d’alguna colla castellera perquè algun partit utilitza una foto seva per la seva propaganda”.

L’autor explica que va voler tancar el seu treball d’investigació amb la mort de Franco, per tal de buscar, com a historiador, certa “distància cronològica amb els fets i poder posar-hi perspectiva”. Però també perquè considera que “és molt diferent la utilització que se n’ha fet de la festa fins al finals de la dictadura que l’actual: abans era la utilització i la tergiversació històrica per part del poder, de dalt cap a baix; ara a la Patum trobem multitud d’estelades i llaços grocs, però és un impuls que ve des de baix, del poble”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article