Notícia

La casa, pal de paller de la vida a la Cerdanya

'Cada casa és un món' repassa la transformació de la casa d'unitat pagesa de producció a equipament regulador de les relacions familiars.

Patrimoni Immaterial
La casa, pal de paller de la vida a la Cerdanya
La casa, pal de paller de la vida a la Cerdanya

La Cerdanya és vista des del sud del país, sobretot des de les grans ciutats, com un punt de fuga de l’agitada vida urbana, un refugi al nord on trencar amb la rutina. Però la Cerdanya és molt més que un referent turístic del país. Així ho posa de manifest el llibre Cada casa és un món: família, economia i arquitectura a la Cerdanya, editat l’any 2007 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana però vigent més d’una dècada després, escrit per Joan Josep Pujadas, Montserrat Soronellas i Gemma Casal fruit d’una investigació de la URV.

El llibre es va fer en una època en què la comarca de la Cerdanya experimentava un vertiginós procés de transformació econòmica, social i paisatgística –en ple boom immobiliari i abans que esclatés la bombolla el 2010-, i en aquell context, els investigadors van apostar per deixar un testimoni actualitzat de “com les dones i els homes cerdans viuen, s’adapten i perceben aquests canvis. Al llarg d’aquest procés, la casa, que ha estat secularment el pal de paller del sistema econòmic, social i moral de la societat pagesa, ha experimentat notables canvis estructurals i funcionals: davallada del sistema d’herència indivisa, crisi de les pautes residencials de la família troncal, modificació de les relacions entre gèneres i generacions, i, sobretot, la seva transformació d’unitat pagesa de producció, reproducció i consum en una institució merament reproductiva i reguladora de les relacions familiars en un marc productiu dominat pel sector serveis”, es relata en la introducció del llibre.

Paral·lelament a aquestes transformacions, la casa com a continent, com a conjunt d’instal·lacions i edificis per viure i produir, també registrava modificacions estructurals i estètiques, empesa pel nou paisatge de segones residències que ha anat envaint i colonitzant els peus de muntanya i els indrets de la plana cerdana, allargassant la configuració de pobles i viles o constituint, en forma de pletes, nous nuclis construïts. “Els habitatges de sempre, caracteritzats per les seves façanes arrebossades i pintades, són com més va més substituïts per una nova tipologia de façanes de pedra vista i fusta amb teulades de pissarra, que imposa la nova estètica de la paradoxalment anomenada casa cerdana tradicional”, s’explica al llibre.

El document és també una via per conservar un patrimoni cultural d’altíssim valor per explicar l’evolució de la pagesia a la Cerdanya: S’estudien les transformacions que els antics pagesos fan als seus edificis per adaptar-los a les noves necessitats, una de les quals és el creixent mercat del turisme rural. “Una resposta a aquests reptes és preservar la memòria i la consciència patrimonial, com a forma de poder articular el passat amb el present de manera que el sentiment de pertinença i la identitat cultural no quedin malmesos”. Amb aquesta finalitat el paper que pot jugar aquest llibre no és menyspreable.

El llibre és el resultat d’una recerca feta entre els anys 2002 i 2003 dins el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que duu a terme el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article