Notícia

Campanes: patrimoni cultural, festiu i sonor

Els tocs de campana van ser declarats com a element festiu patrimoni d’interès nacional l’octubre de 2017 pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Patrimoni ImmaterialExposicions
Campanes de La Torre del Rellotge, a Olesa de Montserrat
Campanes de La Torre del Rellotge, a Olesa de Montserrat

Des d’aleshores s’han dut a terme diverses accions per difondre aquest patrimoni cultural, festiu i sonor tan arrelat al país. Entre aquestes accions, l’exposició Les campanes d’ús civil a Catalunya: cap a la concepció moderna dels temps, arriba a Brussel·les per internacionalitzar-ne el coneixement, en una mostra que acull des de dilluns 20 de gener la delegació del Govern de Catalunya a la capital de la UE.

Presenta un recorregut per l’evolució de les campanes a tot el territori català, que arriben a casa nostra a través del món carolingi i la seva tecnologia de foneria monumental. Emprades ja a la Xina fa 2.500 anys i també pels romans, les campanes han esdevingut el que són avui gràcies al monacat benedictí que, a partir dels segles VI i VII, va decidir convertir-les en la seva eina de comunicació amb l’exterior del temple.

“Parròquies, monestirs i catedrals marcaven el temps amb els tocs manuals de les seves campanes. Eren els tocs dels resos canònics: matines, laudes, prima, conventual, tèrcia, sexta, nona, vespres, completes. Aquest patró constituïa el fil conductor del dia i el veritable patró temporal de la societat”, s’explica a la mostra. Ara bé, amb l’arribada de la industrialització i l’establiment dels torns laborals a les fàbriques, els tocs religiosos van quedar en un segon pla davant la importància social que van guanyar les campanades que marcaven l’horari civil. En l’exposició es relata com els consells municipals van incentivar els tocs civils, no tant per la seva funció pràctica, sinó perquè eren poders emergents enfront del rei i de l’Església i el fet d’ocupar el paisatge sonor urbà amb una campana pròpia suposava ostentar el control i la regulació del ritme de vida i, per tant, era un atribut de poder.

Però què va passar quan van aparèixer els campanars civils? La mostra explica que les Torres de les Hores –encara molt presents en places de viles, com per exemple Barcelona i Solsona- i els edicles i templets afegits damunt dels campanars per tal de separar els vasos consagrats dels que no ho eren, tal com passa a Lleida, Tarragona, Cervera, València, Girona, Manresa, va tornar a provocar una revolució en la funció de les campanes. L’exposició, comissariada per Daniel Vilarrúbias i Cuadras , també recull referències a les benediccions de campanes, que tenen nom i padrins, i una festa prèvia a ser pujades al campanar.

Amb la vocació d’internacionalitzar aquest patrimoni, Les campanes d’ús civil a Catalunya: cap a la concepció moderna dels temps, organitzada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, es presenta en català i en anglès, i s’hi poden veure diverses campanes i altres elements complementaris que ha cedit l’Associació Medieval de Bagà.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article