Notícia

Les ombres xineses, un teatre misteriós

Toni Serés és el comissari d'una exposició confeccionada a partir dels materials d'imatgeria popular recollits per Joan Amades

Exposicions
L'exposiciÓ 'Les ombres xineses' es podrà veure a la Filmoteca de Catalunya fins el 17 d'abril
L'exposiciÓ 'Les ombres xineses' es podrà veure a la Filmoteca de Catalunya fins el 17 d'abril

Hi ha documents escrits que parlen de la importància al segle II aC dels espectacles d’ombres a la Xina, muntats a partir de figures de cartó de color negre creades per a fer teatre. El sistema és senzill: en rebre la concentració d’un potent focus de llum es projecten en una pantalla translúcida oferint als espectadors un joc d’ombres singulars.

Sens dubte, una forma d’art i de cultura que ha arribat als nostres dies, però de la qual no queda clar el seu origen, que segons alguns estudis podria ser l’Índia, Java o Bali, però també anterior, fins a la prehistòria, quan els nostres avantpassats en fer fogueres, en l’interior de les cavernes, observaven siluetes fantàstiques a les roques.

L’exposició Les ombres xineses, comissariada per Toni Serés i que es pot visitar a la Filmoteca de Catalunya fins al 17 d’abril del 2020, convida a fer un recorregut per aquestes representacions, que arriben a Europa a la segona meitat del segle XVIII, primer com a espectacle per adults i, més endavant, adreçat als infants. Consisteix en 14 làmines que reprodueixen els originals datats entre els anys 1863 i 1867, que es conserven a l’arxiu d’aquesta Direcció General, i estarà a disposició de les entitats i associacions que vulguin mostrar-la.

A Catalunya, una de les primeres notícies es remunta a l’any 1800 a Barcelona on, una companyia de circ italiana, incorporà en les funcions escenes amb ombres. Més tard, a començament del segle XIX, en reunions familiars en sessions de sala i alcova, es representaven en les cases sainets també per a ombres. Antigament es dividia la cambra en dues parts. Una, destinada al públic i, en l’altra separada per una cortina, els manipuladors de les figures, els quals disposaven d’un llibret amb l’argument de les obres. Un altre ús que tenia era com  a joguina, ja que a les impremtes estampaven en làmines de paper tota mena de figures que, després, els infants retallaven per jugar.

Aquesta exposició ha estat confeccionada a partir de part de la col·lecció de materials d’imatgeria popular del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959) que es conserven en els arxius de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article