Notícia

En record d'Isabel-Clara Simó

Isabel-Clara Simó va participar en la darrera sessió del cicle de xerrades 'La Conferència de l'ENS', on va reflexionar sobre la situació actual de la llengua catalana.
Isabel-Clara Simó va participar en la darrera sessió del cicle de xerrades 'La Conferència de l'ENS', on va reflexionar sobre la situació actual de la llengua catalana.

En aquest article voldríem recordar la figura d'Isabel-Clara Simó, que ha mort avui, 13 de gener de 2019. L'escriptora nascuda a Alcoi sempre va estar molt vinculada i compromesa amb la llengua, la literatura i la cultura catalanes, fet que ens ha portat a homenatjar-la amb aquest escrit.

La seva extensa i prolífica dedicació per les lletres va dur-la a dirigir la revista Canigó durant més de deu anys, i a publicar prop d'una seixantena d'obres literàries. Moltes d'elles ja es consideren obres cabdals de la literatura contemporània en català, com ara És quan miro que hi veig clar (1979), T'estimo Marta (1986), La Salvatge (Premi Sant Jordi, 1993), Històries perverses (Premi de la crítica Serra d'Or 1993), Dones (1997), o Amor meva (Premi Joanot Martorell, 2010)

L'any 2017 va ser distingida amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural des de fa més de cinquanta anys. Simó va convertir-se en la cinquena dona que rebia aquest guardó, que reconeix anualment a aquelles persones que han contribuït amb la seva obra literària o científica en llengua catalana de forma rellevant a la vida cultural dels Països Catalans. La seva àmplia trajectòria també va ser reconeguda públicament amb l'obtenció de la Creu de Sant Jordi l'any 1999, o amb el nomenament com a degana de la Institució de les Lletres Catalanes l'any 2016.

L'escriptora va protagonitzar la darrera sessió del cicle de xerrades La Conferència de l'ENS l'any 2018, on va reflexionar sobre la situació de la llengua catalana amb un cert pessimisme. Així i tot, la seva estima per la llengua va quedar palesa amb reflexions com les següents: "Hem d'evitar canviar de llengua, evitar sentir-nos culpables i maleducats, si insistim en la nostra llengua; hem de ser tossuts i dignes perquè si perdem la llengua, perdem la nostra identitat i aleshores hem acabat com a poble". 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article