Notícia

Què podem fer per garantir la igualtat entre homes i dones en les entitats culturals?

Ho analitza l'estudi 'Les dones a l'associacionisme cultural', elaborat per la sociòloga Núria Roca Samon

Publicacions
La Trobada de la Dona Trabucaire és una cita anual per a reivindicar el pes de les dones en el col·lectiu.
La Trobada de la Dona Trabucaire és una cita anual per a reivindicar el pes de les dones en el col·lectiu.

Quins obstacles objectius impedeixen que dones i homes participin en igualtat de condicions en les entitats culturals? Aquesta és la gran pregunta que es planteja l'estudi Les dones a l'associacionisme cultural. La incorporació i participació de les dones en la cultura popular, elaborat per Núria Roca Samon. La investigació ha estat possible gràcies al finançament de la IV Beca d'Estudis de l'Associacionisme Cultural, convocada per l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Segons dades recollides per la confederació cultural, les dones únicament representen el 30% de les Juntes Directives de les federacions de cultura popular d'abast nacional. Com pot explicar-se aquest biaix de gènere tan evident? El treball de camp efectuat per Roca indica múltiples causes. Una de les més palpàries és la gran dificultat que sofreixen moltes dones per a compaginar l'àmbit laboral, l'àmbit familiar i reproductiu i l'àmbit associatiu. Unes dificultats que sovint es veuen agreujades per la poca sensibilitat de les entitats per a facilitar la conciliació entre aquestes tres esferes. Aspectes aparentment secundaris, com són la celebració de reunions en hores intempestives o bé les trobades extraoficials- la típica cervesa al bar després de la reunió, durant la qual també es prenen decisions i on les dones hi tenen menys presència - actuen com a elements d'exclusió.

Més enllà de les xifres, la investigació també demostra que homes i dones no adopten els mateixos rols ni funcions en les entitats culturals. La participació femenina acostuma a ser circumscrita a aquelles funcions més rutinàries i sense projecció pública: secretaria, tresoreria, arxivística, etcètera. Contràriament, els homes ocupen les responsabilitats amb més projecció pública, com ara les presidències, o les vocalies de comunicació i protocol.

A més d'oferir un acurat diagnòstic sobre les polítiques de gènere en els col·lectius de cultura popular, l'informe també proposa algunes mesures que  podrien executar les federacions i entitats de base per avançar cap a la igualtat efectiva. En aquest sentit, les conclusions de la beca apunta una hipòtesi molt interessant: la participació de les dones en les entitats, es conclou de la transcripció de les entrevistes a desenes dones activistes,  és una de les eines més potents per a garantir el relleu generacional de les entitats i la construcció d'un model associatiu més inclusiu i integrador.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article