Notícia

Any nou, cercavila antiga

El ball de Pastorets de Vilafranca del Penedès serà l'entremès convidat al Seguici de les Basíliques de la Barcelona Antiga

Aplecs i festes
La Reina de Saba, el Rei Salomó, l'Elisenda i en Mustafà
La Reina de Saba, el Rei Salomó, l'Elisenda i en Mustafà | Associació d'Amics dels Gegants del Pi

En la Barcelona medieval, era habitual celebrar les grans diades amb una processó entre les Basíliques de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi. Una de les que van tenir més transcendència històrica fou la celebrada arran de la canonització de Sant Ramon de Penyafort (1601), les referències a la qual ens han permès conèixer alguns elements d'imatgeria festiva en la Barcelona en aquelles dates. El Seguici de les Basíliques de la Barcelona Antiga recorda aquesta efemèride, i al mateix temps, ha aconseguit recuperar les desfilades que se celebraven a l'actual Ciutat Vella enre els segles XV i XVII.

L'Associació d'Amics dels Gegants del Pi i la Colla Gegantera del Casc Antic de Barcelona foren les colles impulsores de la iniciativa. Bevent d'aquest fil històric decidiren celebrar el Seguici el dissabte posterior a cada 7 de gener, diada de Sant Ramon de Penyafort. La cita, que enguany escau en 11 de gener, començarà al fossar de les Moreres (19:15h) i comptarà amb la participació del Lleó de la Ciutat, la Mulassa de Barcelona, els Gegants de Santa Maria del Mar i els quatre Gegants del Pi, els Gonfanons de les dues Basíliques, el Dofí de Barcelona, l'acompanyament musicals de la colla de grallers "La Pessigolla", i com a entremès convidat, el Ball de Pastorets de Vilafranca del Penedès.

El Seguici enfilarà el següent recorregut:  carrer Santa Maria, Montcada, Princesa, plaça de l'Àngel, carrer de la Llibreteria, del Veguer, plaça del Rei, baixada de Santa Clara, carrer de la Pietat, del Bisbe, carrer del Boters, del Pi, Plaça del Pi, i plaça de Sant Josep Oriol, on es preveu arribar a les 20:45h. Acabada l'ofrena flora, se succeiran els balls propis, culminant la celebració amb una ballada dels quatre gegants grossos de les dues basíliques: el Rei Salomó, la Reina de Saba, l'Elisenda i en Mustafà.

 

Ball de Pastorets de Vilafranca del Penedès

Les primeres referències a aquesta dansa es remuntes al segle XVIII. En els seus orígens, el ball representava una lluita d'espases entre cristians i turcs. Amb el pas dels anys, es substituïren les espases per bastons i s'adoptà la imatge d'un pastoret arquetípic. Actualment, el ball de Pastorets es dansa durant la Festa Major de Vilafranca del Penedès, durant la desfilada en honor a Sant Fèlix (30 d'agost).

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article