Notícia

El Negre de Cervera, la misteriosa Àliga de la Bisbal i el patrimoni en general

Xavier Navarro repassa els continguts del nou número de la revista Gegants

Gegants
L’Àliga de la Bisbal d’Empordà en una de les capelles de l’església de Santa Maria
L’Àliga de la Bisbal d’Empordà en una de les capelles de l’església de Santa Maria

Coordinador revista 'Gegants' i consumidor de cultura popular

L'Àliga de la Bisbal d'Empordà és una de les figures del folklore més desconegudes de tot el país. Juntament amb el Colom-Àguila de Morella i el cap de la de Cervera conformen un interessantíssim patrimoni ancestral per a ser estudiats. La revista 127 de Gegants (editada per l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya) fa un interessant i extens primer reportatge de la figura més desconeguda del país. Els bisbalencs Enric Martí i Guillem Pajares (persones vinculades directament a l'Àliga) són els encarregats d'elaborar aquesta ressenya del tot històrica i que és l'inici d'un futur estudi més acurat.

El recuperat gegant negre de Cervera ens recorda a altres elements festius que es troben a Tarragona, Valls i Reus En tots aquests casos l'element obria pas als gegants grans i, en la majoria de casos, eren de color negre. En el cas de Cervera era conegut com a patge. El cerverí Lluís Àngel Bellas ens explica en detall aquest element recuperat en la mateixa revista número 127.

La revista Gegants 127 segueix amb l'Expedient G, de Jan Grau, amb la tercera entrega de la història del conegut i, de moment, clausurada El Ingenio al carrer Raurich de Barcelona. Grau, ens fa la tercera entrega tot parlant d'Arcadi Escaler. També, Joan Padrós d'Agramunt, ens explica el procés de recuperació de la parella que està documentada al Costumari Català com a figures de 1908.

Dins la revista patrimonial també és interessant mencionar l'article sobre Sant Cosme i Sant Damià dins del folklore festiu arran de la construcció dels nous gegants estrenats recentment al Prat de Llobregat. Es tracta d'una interessant reflexió sobre la folklorització de diversos elements religiosos dins les festes populars.

Gegants, en el seu afany per la promoció i recerca del món geganter, vol anar donant a conèixer el patrimoni que envolta les diverses festes que hi ha al país. Tanmateix, la publicació ja dóna a conèixer alguns dels nous continguts de cara el número 128: "130 aniversari de la tradició gegantera a Montcada i Reixac", "350 anys dels gegants Petits del Pi" i els "Bous de la festa".

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article