Notícia

El repte de millorar la base social de les entitats, al nou ‘Panoràmic’

Ahir es va presentar la 5a edició d'‘El Panoràmic’, que presenta reflexions i experiències d'èxit basades en una recerca quantitativa

AssociacionismePublicacions
Carles Viñas, del Consell d'Associacions de Barcelona, va presentar les experiències d'èxit
Carles Viñas, del Consell d'Associacions de Barcelona, va presentar les experiències d'èxit

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Desmentir el tòpic que els joves no participen a les entitats: sí que ho fan, però potser d’una altra manera i en les seves xarxes i canals. O constatar que, abans que créixer en número a vegades és més important enfortir la nostra entitat, augmentant la implicació i vinculació de les persones. Són dues de les conclusions –o més aviat, reflexions- que recull l’informe d’El Panoràmic 2018 sobre base social i participació a Catalunya, que es va presentar ahir al Centre Sant Pere Apòstol de Barcelona.

Sobre l’escenari, la junta de qualsevol entitat -encarnada pel grup de Teatre del Centre Sant Pere Apòstol, que va amenitzar la presentació de l’estudi- debatia sobre com fer una activitat exitosa. Algú semblava tenir la solució: que sigui atractiva, interessant, original i, sobretot, innovadora. Però com es concreta a la pràctica això?

I és que si hi ha una pregunta recurrent a les entitats no lucratives i que desvetlla i les seves juntes és com fer eixamplar la base social i millorar la participació. Respondre aquest interrogant i proposar -no tant fórmules màgiques o receptes úniques, que de fet no existeixen- sinó reflexions i idees inspiradores és el propòsit de l’estudi d’El Panoràmic edició 2018, que es va presentar ahir al Centre Sant Pere Apòstol.  

El treball, com es va assenyalar a la presentació, suposa un “salt qualitatiu”  respecte als anys precedents: perquè si les anteriors recerques del Panoràmic eren informes quantitatius ara s’ha volgut “dotar d’un discurs aquelles xifres” i “fer un zoom i aprofundir en aquestes temàtiques que ens preocupen i també en oferir propostes de millora”.

A l’acte van participar les entitats que formen part del projecte, el Consell d’Associacions de Barcelona, l’Observatori del Tercer Sector, la Fundació Ferrer i Guàrdia i la Fundació Pere Tarrés.

La base social, un concepte polisèmic

Persones associades, voluntàries, col·laboradors, simpatitzants... L’informe constata que “base social” és un concepte molt ampli que adopta significats diferents per a una entitat o una altra. Totes elles coincideixen en la importància d’ampliar la base social, però això no vol dir necessàriament “ser més” (no totes les entitats ho volen ni tenen els recursos per fer-ho) sinó que a vegades és preferible “ser més forts”: augmentar la implicació i la sostenibilitat de les persones.

Per enfortir aquesta base, és fonamental tenir la pràctica de la cura, al llarg de tot el procés del cicle de vinculació de la persona, des del moment de l’acollida (és important una primera fase flexible, perquè facilita l’entrada de noves persones), passant per la fidelització (aquí les rutines i els incentius com les formacions poden ser bones estratègies) i també en la sortida.

El relleu no necessàriament generacional

L’estudi també destaca el caràcter multidimensional del relleu. I posa de manifest l’error que suposa buscar sempre el “relleu generacional” quan l’important és en realitat el relleu en sí, el relleu de responsabilitats, i no si el fan persones més joves. Respecte al jovent, també desmenteix el tòpic que diu que els joves no els interessa la vida associativa: els joves (com demostren les diverses onades de l’Enquesta sobre Participació Política que analitza la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya) tenen un nivell d’implicació política i associativa inclús superior a persones més grans. Per això, es demana a les entitats una reflexió sobre “com ens relacionem amb els joves i establir mecanismes i projectes conjunts”.

Si les anteriors reflexions anaven dirigides a les entitats, l’informe també apel·la a les administracions, i els hi demana, per exemple, el reconeixement de la tasta de les entitats, la facilitació de la presència de les associacions en espais públics (ja sigui al carrer, als equips públics o als mitjans de comunicació), la simplificació dels tràmits burocràtics, un nou règim fiscal i l’impuls de la reforma horària i la conciliació laboral, per tal de facilitar temps per poder dedicar-hi al projecte col·lectiu.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article