Notícia

Una xerrada a La Casa dels Entremesos convida a descobrir els refugis antiaeris de Barcelona

L’historiador Josep Maria Contel en parlarà dijous 7 de novembre (20 hores)

ReflexióExposicions
Construcció d’un refugi a la plaça Garriga i Bachs. 1938
Construcció d’un refugi a la plaça Garriga i Bachs. 1938 | Josep Maria Sagarra i Plana

De la Barcelona subterrània la majoria només n’hem pogut copsar retalls quan la recorrem en metro o quan baixem als aparcaments. Però sota terra s’amaga una part crucial de la història de la ciutat, en forma de centenars refugis antiaeris, construïts durant la guerra civil per protegir-se dels bombardejos aeris. L’historiador i investigador Josep Maria Contel ens convida a descobrir aquest patrimoni, fruit sobretot de l’associacionisme barceloní.

“L’Ajuntament té registrats 1402 refugis, però amb el temps han aparegut més i podríem parlar de prop de 1600” explica l’historiador Josep Maria Contel. Es tracta de centenars de refugis antiaeris construïts en places i carrers, però també habilitats en baixos i subsòls de diferents edificis. Contel, president de Taller d’Història de Gràcia i estudiós del tema durant més de 25 anys, explica que a excepció d’una trentena impulsats per l’Ajuntament, els refugis van ser bàsicament obra de la societat civil i fruit de l’associacionisme barceloní, que, davant la ineficàcia de les administracions, va contribuir tant econòmicament com amb la seva força de treball.

Contel destaca entre els molts refugis el de la plaça del Diamant, d’on ell és director, construït a 12 metres sota terra. O el Refugi 307: 200 metres de túnels excavats a la muntanya de Montjuïc equipats amb lavabos, font, infermeria, sala d’infants... Ambdós es poden visitar, però altres són gairebé desconeguts per als barcelonins, perquè estan en espais privats o són de difícil accés, com el que amaga la seu de la Mútua Universal de l’Avinguda Tibidabo, abans ambaixada de la Unió Soviètica, o el refugi ubicat a l’actual plaça Tetuan, l’únic construït per l’ajuntament que va arribar a entrar en funcionament.

Malgrat els refugis, a partir del 13 de febrer del 1937 (quan va ser el primer dels bombardejos sobre la capital catalana, que va deixar 18 morts) els barcelonins ja no es van sentir segurs. Contel explica a vegades les sirenes que havien d’alertar a la població que anés als refugis sonaven quan ja queien les bombes. I dintre els refugis, la gent tenia gana, patia pels seus familiars que eren al front... Els bombardejos tenien intenció de generar el caos i la incertesa. Estrictament Barcelona no va ser la primera, però si una de les primeres grans urbs a patir bombardejos aeris massius i sistemàtics, cosa que després es van convertir en una rutina relativa durant la segona guerra mundial.

La xerrada –amb el títol ‘La construcció de refugis antiaeris durant la guerra civil a la ciutat de Barcelona’– està organitzada per l’Associació de Festes de la Plaça Nova. S’inscriu en el marc de l’exposició “1938. El barri de la Catedral sota les bombes”, situada a la Casa dels Entremesos, a poca distància dels carrers desapareguts, i es podrà veure fins al 30 de gener de 2020, el dia que s'acompleix el 82 aniversari del major bombardeig viscut per la ciutat, el que va produir desenes de morts al barri de la Catedral.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article