Notícia

Fortaleses i febleses de la recuperació de la música tradicional després del franquisme

Ferran Riera en fa una lectura crítica a 'Inventari. La música folk als Països Catalans, del franquisme al Tradicionàrius'

Publicacions
Ferran Riera és l'autor d'aquesta repàs a la història contemporània de la música tradicional catalana
Ferran Riera és l'autor d'aquesta repàs a la història contemporània de la música tradicional catalana

El periodista Ferran Riera ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional a la divulgació de la música d'arrel. A 'Inventari. La música folk als Països Catalans, del franquisme al Tradicionàrius' (Edicions Pagès), presenta un treball d'una gran ambició. 348 pàgines dedicades a explicar la tasca de les persones que, des de mitjans dels anys 60, van treballar en la recuperació de les cançons tradicionals.

"Tots plegats mereixen un reconeixement per part de les administracions i de la societat que no ha arribat i que d'altra banda ells mai no han reclamat, perquè sempre han considerat que aquesta tasca era la seva obligació i el seu compromís", destaca en el pròleg del llibre. Per a retre un homenatge transversal a tots ells, l'obra explica els orígens del moviment folk a Catalunya, que s'ha de trobar en el moviment de la Renaixença sorgit a mitjans del segle XIX i en la resistència cultural durant els anys franquisme. Aquest és el pòsit que va permetre la creació de la Nova Cançó i l'emblemàtic Grup de Folk, i també de l'emergència de figures -com Jaume Arnella, Jordi Roura i Jordi Fàbregas- que van tenir una incidència cabdal en la recuperació del patrimoni musical català.

El recorregut proposat per Riera prossegueix, ja durant les acaballes de la dictadura, amb el sorgiment de formacions -Uc, Al Tall, Música Nostra, Traginada- que van contribuir a escampar la música d'arrel entre la població. En el mateix empeny, l'autor també dedica capítols específics a analitzar tots els àmbits que han contribuït a divulgar la cançó tradicional catalana: l'ensenyament reglat i informal, la recuperació d'instruments populars, la creació de nous cançoners, els esforços per a fomentar la cançó improvisada, i també l'impuls de trobades i festivals de referència, com ara el Festival Internacional i Popular de Vilanova i la Geltrú, la Trobada de Música del Mediterrani de València i els Saraus de Primavera de Barcelona.

Malgrat totes aquestes iniciatives, Riera es mostra crític amb les polítiques de foment de la música tradicional que s'han executat al Principat. Les forces hegemòniques a principis dels anys vuitanta, lamenta, "van escombrar la cançó d'autor perquè els havia deixat de ser útil, i van encimbellar la famosa movida com a símbol de modernitat hedonista i superficial. I llavors, com una plaga, es va estendre el desencís".

Tal com indica el títol, l'obra de Riera conclou el 1988, any de la primera edició del Festival Tradicionàrius. El segon volum de l'obra farà un repàs de l'evolució de la música tradicional en aquests darrers anys.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article