Notícia

Els cineclubs, escola de cinema i de vida

Dijous 24 d’octubre s’inaugura l’exposició ‘Cineclubisme. El públic s’organitza’ a la Filmoteca de Catalunya

Exposicions
A l'exposició, prop de 40 persones expliquen el seu deute amb els cineclubs
A l'exposició, prop de 40 persones expliquen el seu deute amb els cineclubs

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Els cineclubs són molt més que llocs on poder veure pel·lícules en blanc i negre o cinema d’autor. Han estat i continuen sent paratges de llibertat, de debat i d’exercici democràtic,espais on viure experiències compartides i escoles de cinema i de vida. Tot això és el que vol ressaltar l’exposició Cineclubisme. El públic s’organitza, que s’inaugurarà dijous 24 a la Filmoteca de Catalunya, i amb la qual la Federació Catalana de Cineclubs (FCC) vol celebrar els seu 40è aniversari.

 “El fil conductor de l’exposició, com apunta el subtítol, és la gent –explica Juan Manuel Garcia, comissari de la mostra i membre de la FCC–, la gent que té ganes de veure cinema, que es junta amb els amics i formen un cineclub, cineclubistes que s’associen en una federació i federacions que formen part d’un moviment internacional”.

Per això, a la mostra el públic podrà sentir les veus de molts testimonis que expliquen el seu deute –molt gran– amb els cineclubs. “Havien de ser 6 o 7 entrevistes, però al final vam fer 37”, explica Juan Manuel Garcia. Entre ells, estan el director del Festival Internacional de Cine LGTB de Barcelona, Xavier Daniel; l’historiador Román Gubern, la cineasta Meritxell Soler, filòleg Alfonso Levy i molts cineclubistes i amants del setè art. Com resumeix Juan Manuel Garcia, els cineclubs han estat sobretot escoles de cinema però també de formació personal. En ells, comenta cintant les paraules d’un personatge cinematogràfic, “ho aprenies tot alhora: cinema, amor i revolució”.

Una història pel cineclubisme

L’exposició proposa un recorregut per la història del cineclubisme, un fenomen gairebé tan antic com el mateix cinema. El seu comisari explica que se sol situar l’origen dels cineclubs als anys 1920 a París, quan la gent volia trobar en el cinema alguna cosa més que un espectable de fira. Són prou coneguts cineclubs com el de la Residencia d’Estudiants a Madrid amb Luis Buñuel o el cineclub Mirador de Barcelona, “centres sorgits des del món burgés i il·lustrat”.  Però “últimament s’ha descobert documentació que parla de cineclubs anteriors, sorgits en barris obrers i lligats a moviments anarquistes, en què aquests buscaven la protecció que l’educació els podia facilitar davant els abusos socials”.

L’època daurada dels cineclubisme va ser sens dubte la transició. Primer, perquè “si algú volia veure pel·lícules que eren fonamentals en la història del cinema, i que només coneixies per revistes estrangeres. havies d’emprendre una recerca pels cineclubs del barri”. Però també perquè “en una època de prohibicions i censura, el cineclub era un reducte de llibertat. En un moment en què el dret a l’associació estava prohibit, en aquests espais sota l’aixopluc de l'església et podies reunir, i això es va utilitzar per al debat polític. Es parlava dels personatges en clau política”.

La recuperació dels cineclubs

Amb la democràcia els cineclubs van tenir una certa davallada però en als darrers anys han tornat a recuperar la bona salut, explica Garcia. La Federació Catalana de Cineclubs aglutina actualment 54 cineclubs federats escampats per Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears i Andorra). Això suposa un notable creixement tant en número d’entitats com d’activitats i de públic en els darrers anys. Una tendència que té molt a veure amb la crisi del cinema i el tancament de moltes sales en localitats mitjanes i petites. Per Juan Manuel Garcia, “Els cineclubs són molt vius i això és nota potser no tant a gran les ciutats com Barcelona sinó sobretot a les ciutats mitjanes i comarques perquè ara que han tancat moltes sales comercials, són els únics llocs on es pot veure cinema de bona qualitat”.

Malgrat que plataformes digitals com Netflix o HBO i la tecnologia del home cinema han portat el bon cinema a casa, el cineclub segueix reivindicant el valor col·lectiu d’aquest art, com ja ho van fer els germans Lumière amb les seves projeccions públiques davant el cinetoscopi d’Edison d’ús individual. Veure cine des del saló resulta sens dubte més còmode, però molts preferim seguir compartir amb altres espectadors les preguntes i els desassossecs que ens provoquen els monòlits de Kubrick o la mortal partida d’escacs de Bergman. 

La mostra s’inaugurarà dijous 24 a les 19 hores a la Filmoteca de Barcelona, i es complementa amb el lliurament dels Premis Nunes i la VI Setmana del Cineclubisme Català.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article