Notícia

La història dels castells i la muixeranga, primer volum de la col·lecció Diversia.cat

Dirigida per Josep-Lluís Carod Rovira, la col·lecció Divèrsia.cat (Edicions Pagès) desitja fixar els Països Catalans com a unitat d'anàlisi històrica.

Publicacions
Jordi Betran és l'autor de 'Breu història dels castells i la muixeranga'
Jordi Betran és l'autor de 'Breu història dels castells i la muixeranga'

Els primers dos volums de Divèrsia.cat estan firmats per Jordi Bertran, gestor cultural i professor de la Universitat Rovira i Virgili, i per Bernat Joan i Esperança Marí, exsecretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i fundadora de la secció formenterenca de l'Obra Cultural Balear respectivament.

A Breu Història dels castells i la muixeranga als Països Catalans, Bertran divideix l'evolució de les construccions humanes a les terres de parla catalana en nou etapes: els orígens (s.XVII-1790); la consolidació dels castells al Camp de Tarragona (1791-1850); la segona meitat del segle XIX, durant el qual es viu un important salt qualitatiu (1851-1893); la decadència viscuda fins a mitjans dels anys 20 (1894-1925), la posterior recuperació fins a l'esclat de la guerra civil espanyola (1926-36); el llarg parèntesi imposat per la dictadura franquista (1936-1968); i finalment, el progressiu creixement de les construccions humanes, marcat en tres grans fases: el retrobament dels castells amb folre (1969-80),  la segona època d'or de la història castellera (1981-1992) i l'actualment moment d'excel·lència, viscuda per l'assoliment de construccions inèdites.

En el segon volum de  Divèrsia.cat, Bernat Joan i Esperança Marí fan una ferma defensa de la unitat de la llengua catalana. Un recorregut històric a través del qual podem conèixer la progressiva disgregació del llatí anomenat vulgar; el paper de Ramon Llull com a cohesionador de la llengua durant la baixa edat mitjana; la progressiva desaparició de la llengua en les èlits catalanes, coincidint amb la desaparició de la dinastia reial catalana; la recuperació del català com a llengua literària durant el segle XIX; o bé el progressiu auge del bilingüisme i la coexistència amb la llengua castellana viscut en les darreres dècades. Els autors dediquen el darrer capítol de l'obra a proposar mesures per a garantir l'ús social de llengua.

La transversalitat de la col·lecció queda reflectida en l'ampli ventall de temàtiques de les publicacions previstes, que s'endinsaran en l'estudi de moviments socials (feminisme, comunisme, anarquisme, moviment ecologista), comunitats polítiques (maçoneria, església catòlica, col·lectiu LGTBI, poble jueu) i també les formes artístiques.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article