Notícia

Neix la primera base de dades de l'associacionisme català contemporani

El projecte ha estat impulsat pel grup de recerca Història, Societat, Política i Cultura des de Catalunya al Món (ISOCAC)

Associacionisme
La base de dades recull més de 25.000 referències datades entre 1868 i 1980
La base de dades recull més de 25.000 referències datades entre 1868 i 1980

El paper vertebrador de la vida social, cultural i esportiva de Catalunya és indiscutible. Ara i històricament, la cohesió del país s’ha bastit a través de petites i grans entitats que s’han escampat arreu del territori de forma capil·lar per acostar a tothom la cultura en totes les seves vessants. És difícil, si no impossible, trobar algun poble en què no hi hagi cap entitat, i en moltes ocasions amb una història d’arrelament al darrere molt potent.

Per fer valdre aquest patrimoni associatiu, la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha posat en marxa la primera base de dades de l'associacionisme català contemporani, que a hores d’ara recull 25.000 referències datades entre el 1868 i el 1980. El projecte, engegat fa set anys, recull tota mena d'entitats -també aquelles que han desaparegut-, en funció dels cicles polítics i els esdeveniments que ha viscut Catalunya. “És la culminació de tot el que s'ha construït en aquest país a través de l'associacionisme i de la societat, que ha buscat sempre aquestes eines a través de la col·lectivitat per explicar-se i fer manifestacions”, ha remarcat la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, Àngels Blasco, durant la presentació de la base de dades.

El projecte es va iniciar l'any 2012 i des de llavors s'ha buidat tota la biografia sobre les entitats, visitat els arxius i consultat els centres d'estudis per destriar tota la informació. D'aquesta manera, s'ha creat i dissenyat la primera base de dades sobre l'associacionisme català. La part més rellevant, segons els seus impulsors, és el conjunt dels registres, perquè totes les entitats grans i petites han tingut importància per als seus municipis. La iniciativa ha estat elaborada per al grup de recerca Història, Societat, Política i Cultura des de Catalunya al Món (ISOCAC) amb la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner, la Fundació Mútua Catalana i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La informació registrada està classificada de forma senzilla i segons el territori i la tipologia de les entitats -culturals, recreatives, mutuals o sindicals-, i hi ha referències que contenen més informació que altres, ja que d'algunes només n'han pogut confirmar la seva existència. I això no és tot, durant el 2020 es publicarà el llibre La Catalunya social, en què es demostrarà que Catalunya ha tingut tradicionalment una capacitat associativa autoorganitzada des de la societat civil molt potent.

Podeu consultar la base de dades en aquest enllaç:

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article