Notícia

El negoci de les puntes al Maresme del segle XVIII, a través d’un dels seus protagonistes

La directora del Museu d’Arenys de Mar parlarà el 18 d’octubre a la seu de l’Ens de Barcelona

Puntaires
El Museu Marès de la Punta d’Arenys de Mar reuneix una de les millors col·leccions de treballs de punta i brodat de tot Europa.
El Museu Marès de la Punta d’Arenys de Mar reuneix una de les millors col·leccions de treballs de punta i brodat de tot Europa. | Miquel Casals

Descobrir com era la vida diària i el negoci de les puntes en el moment del seu esplendor a través de la figura d’un dels seus protagonistes. És el que ens proposa Neus Ribas, la directora del Museu de la Punta d’Arenys de Mar, a la conferència ‘Comerciant amb puntes! El testament de Salvador Viza, comerciant mataroní de 1769’. Organitzada per l’Associació Catalana de Puntaires, serà dijous 18 d’octubre a les 18 hores, a la seu de l’Ens, a Barcelona.

A la segona meitat del segle XVIII les puntes catalanes, amb el Maresme com un dels seus epicentres, eren un negoci puixant: hi treballaven prop de 5.000 dones puntaries i les puntes s’exportaven a Amèrica i a tot el mercat espanyol. Molts detalls sobre el negoci i sobre aquest ofici els coneixem gràcies al testament que va deixar Salvador Viza, un important comerciant mataroní que va viure entre els anys 1730 i 1769. Segons explica Neus Ribas, els seus documents notarials i sobretot un inventari de béns que es conserven a l’Arxiu Comarcal del Maresme detallen tots els objectes que hi havia a les seves cases (era propietari de tres cases a Mataró, una Argentona i quatre magatzems). L’inventari “ens permet veure com era la vida diària i sobretot la seva activitat comercial, ja que a la llista de béns explica totes les llibretes i vals dels negocis amb diferents proveïdors. És un document tant exhaustiu que també detalla els diferents tipus de puntes, els fils que utilitzava, els comerciants als qui venia les puntes”.

A més, la directora del Museu d’Arenys de Mar destaca que l’inventari és també un “valuós patrimoni immaterial”, ja que s’hi mencionen més de 40 noms de puntes –noms que fan referència als motius i als dissenys– perquè molts d’ells ja no s’utilitzen i han desaparegut, i reflecteixen el ric vocabulari sobre aquest ofici.

Les puntes, secret d’Estat

La conferència vol posar en valor les puntes, un ofici i un art que, pel seu caràcter artesà i femení, no sempre ha rebut el merescut reconeixement.  Neus Ribas destaca que les puntes són una de les grans arts decoratives del tèxtil, ja que “tenien un gran valor perquè guarnien la indumentària de membres de la cort i la noblesa”, i recorda que van a arribar a ser considerades secret d’estat: cap a l’any 1660, Colbert, el ministre francès de Lluis XIV, el rei Sol, va aconseguir que puntaires de Venècia que coneixien les tècniques més depurades de les puntes a l’agulla es traslladessin a França per ensenyar a puntaires franceses. La República de Venècia va considerar aquest fet un greu problema diplomàtic perquè la realització de les puntes de Venècia era un secret d'Estat i les famílies de les puntaires van ser amenaçades.

L’activitat, organitzada per l’Associació Catalana de Puntaires, serà a les 18 hores, a la seu de l’ENS (València, 558, 6-1). 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article