Notícia

L’oli de ginebre, un patrimoni etnològic de la Ribera d’Ebre

Un cicle de conferències i una exposició al Museu Etnològic de Barcelona posen en valor aquest producte

ReflexióExposicions
L’oli de ginebre, un patrimoni etnològic de la Ribera d’Ebre
L’oli de ginebre, un patrimoni etnològic de la Ribera d’Ebre

El municipi riberenc Riba-roja d’Ebre va esdevenir un important centre de producció d’oli de ginebre a l’època preindustrial, documentat ja des de principis del segle XVII. Tot i el pas del temps, ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre –que s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus, comunament anomenat càdec i amb nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides– de tota la península Ibèrica. Un patrimoni que el cicle de conferències sobre aquests forns i l’exposició que les acompanya al Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona posa en valor. Els ponents ajudaran a entendre millor aquest valuós patrimoni etnològic i arquitectònic: des de les característiques de l’oli de ginebre i les seves propietats al seu procés d’extracció, passant pels mètodes de construcció i funcionament dels forns fins als usos actuals del producte.

El cicle va començar al juliol, però encara sou a temps d’assistir a diverses xerrades. El 12 de setembre a les 19h, Sergio Coll, Agustí Costa i Cèlia Mallafré (Escola d’Arquitectura de Reus, de la Universitat Rovira i Virgili), pronunciaran la conferència Una visió tridimensional dels forns d’oli de ginebre, el 19 de setembre serà el torn de Francesc Roma (geògraf i membre dels Amics de Riba-roja d’Ebre), que parlarà sobre Oli de ginebre: producció i aplicacions. I finalment, el 26 de setembre, tindreu l’oportunitat d’escoltar Maria Dolors Gonzàlez, biòloga i membre dels Amics de Riba-roja d’Ebre, que parlarà sobre Oli de càdec o miera: composició, activitat farmacològica i aplicacions.
Aquest oli s’ha fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals. Hi ha constància del seu ús com a ingredient d’ungüents aplicats a éssers humans afectats d’èczemes, berrugues i paràsits, però també com a part de cataplasmes emprats per tractar mals de pit, angines i refredats i, en forma d’infusió, com a remei contra trastorns digestius i nerviosos. En veterinària, la seva utilització més estesa, era per ús tòpic per tractar ferides, ja que era un extraordinari desinfectant i cicatritzant i, a més, servia per eliminar paràsits intestinals i per combatre polls i paparres.

A Riba-Roja, gràcies al riu Ebre, el producte podia viatjar fàcilment riu avall fins a Tortosa i riu amunt fins a Saragossa. Amb tot, la principal ruta de comerç va ser al Pirineu, transportat sobre rècules de rucs, mules i cavalls. Els productors de Riba-roja arribaven fins a les grans zones de ramaderia del Pirineu per vendre als ramaders el seu preuat oli. Però la producció d’oli de ginebre encara és viva avui en dia per servir a la indústria de productes cosmètics i d’higiene personal.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article