Notícia

“La festa popular necessita una nova embranzida”

Experts, tècnics de festa i gestió cultural debaten al Palau Marc sobre els nous models de festa en una jornada organitzada per Fira Mediterrània i el Departament de Cultura

AssociacionismeReflexióPatrimoni Immaterial
A la jornada es van exposar diversos models de festa reinventats que han aconseguit gran participació
A la jornada es van exposar diversos models de festa reinventats que han aconseguit gran participació

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Com atraure els joves i els col·lectius de nouvinguts a la festa popular? Com fer compatible les pràctiques que passen per les pantalles, les xarxes socials, que són bàsicament individualistes, amb la festa, que és col·lectiva? Com aconseguir que les persones deixin de ser simples espectadors i esdevinguin participants? Aquests són alguns dels interrogants als quals es va intentar respondre a la jornada de reflexió ‘Nous models de festa’, que es va celebrar dijous 16 de maig al Palau Marc de Barcelona. A l'acte es van exposar diversos models de festa, com el Carnaval de Torelló o la festa major de Banyoles, que s’han reinventat per fer-les participatives i apropar-les a l'actualitat.

La cultura popular no és cosa del passat. Cultura popular són les sardanes, els geganters o bestiari festiu, però també el Sónar o el Club Súper 3. Les festes no són estàtiques, es modifiquen, recuperen i adapten tradicions, en creen de noves, es repensen, estan sotmeses a la participació dels ciutadans i als canvis socials. Com va recordar l’antropòleg Adrià Pujol a l’inici de la jornada, moltes de les nostres expressions i tradicions festives són de fet recuperacions i revisions, que es van fer al segle XIX amb la Renaixença, després amb l’arribada de la democràcia i també durant els Jocs Olímpics.

Segons Pujol, “ara és probable que necessitem una altra embranzida, per tal d’estimular els nous col·lectius, de fer participar el jovent, d’atreure els nouvinguts que sovint no se senten interpel·lats”. I també perquè ara la festa ja no es limita a l’espai públic, als carres i places, sinó que pren nous espais: les pantalles, les xarxes socials, Instagram. “És molt difícil que aquestes formes, que són molt individualistes, convisquin amb la festa, que és col·lectiva. Com incloure aquestes persones perquè no siguin només espectadors?

Aquests són els principals reptes amb què es troben sovint el personal tècnic, gestors culturals i entitats i comissions a l’hora de pensar i programar les festes populars del seu barri, poble o ciutat. Molts d’ells hi eren entre el públic que va omplir la sala d’actes del Palau Marc de Barcelona, deixant palès que és un tema que els interessa i molt. Però també eren a la taula dels ponents des d’on es van presentar cinc projectes festius d’arreu del territori que han aconseguit donar algunes respostes a aquestes preguntes.  Es tracta de models diferents, uns incipients i altres consolidats, uns més homogenis i altres més diversos, però tots ells basats en la participació i la implicació de la població.

Cinc festes reinventades

A Banyoles, fa tres anys van haver de reinventar-se la festa major de Sant Martirià. Xavi Casadevall, tècnic de Festes de l’ajuntament, i Miquel Samaniego, responsable de comunicació de la festa, van explicar que abans “la festa major no existia. Teníem per una banda les barraques per als joves, als afores, i per una altra banda, la festa al centre per a la gent gran, centrada en la sardana i el folklore. Es deia ‘anem a les barraques’ o ‘anem a les sardanes’. Però ningú deia ‘anem a la festa major’. No existia”. Per això, sota el lema ‘Fem Festa major o què?’, van convocar a totes les entitats a una reunió de coordinació per replantejar-se el model. El resultat ha estat una festa major renovada, en el centre, més participativa i inclusiva, amb tradicions recuperades i d’altres inventades.

A Granollers, la festa major de Blanc i Blaus va sorgir als anys 80 arran d’una proposta d’un grup de joves d’un barri obrer com una juguesca inspirada en una anècdota real entre dos rajolers. Paco Cruz, tècnic de l’Ajuntament, va explicar que, vint-i-cinc anys després, la festa inclou més de 180 actes i el principal omple el Palau d’Esports.

El Carnaval de Terra Endins de Torelló, que atreu a més de 22.000 persones en un municipi amb menys de 14.000 habitants, ha significat una forma de crear teixit associatiu i un motor social per al municipi. Blai Marginedes, coordinador del carnaval, va apuntar també que la festa també pot crear problemes, com l’alcohol, però a la vegada això també els permet generar debat i “inserir un discurs sobre la prevenció de l’alcohol o de gènere, i retornar”.

A Olot les festes del Tura són una de les festes majors estivals més concorregudes de Catalunya. Jordi Serrat, director de l’Àrea de Festes, va explicar com aquestes s’han anat redefinint, discutint i consensuant amb els ciutadans. Fins i tot es van fer referèndums -l’any 1999 i 2014-, que van decidir mantenir la festa en el centre (tot i les pressions per portar als afores allò que molesta) i la supressió dels correbous.

Finalment, Albert Fitó, de l’associació cultural Guixanet, va explicar com a Tàrrega han impulsat en els darrers anys la festa major de maig amb la recuperació d’elements tradicionals, com el Seguici i la Processó de les Santes Espines i el pregó.

Atrevir-se a arriscar

Renovar la festa vol dir recuperar i revisitar les tradicions, però també crear nou contingut. Això és difícil de trobar, però un bon exemple és l’espectacle A Vore, que va presentar el seu director, Ramon Balagué, a la darrera part de la jornada. Balagué el va definir com una “tradificció” que porta la música tradicional de les Terres de l’Ebre a la contemporaneïtat. “Vam preguntar-nos què ens hagués agradat a nosaltres si estiguéssim en aquella època”, i el resultat és un mestissatge potent de música electrònica, dansa contemporània, jotes, cants de llaurar, dolçaina i una balladora. Balagué va reivindicar la necessitat d’oferir espai als creadors locals, de donar oportunitats al joves, i d’arriscar-se.

Els participants de la jornada van coincidir en algunes pistes per aconseguir una festa participativa i apropar-la a l’actualitat: proposar qualitat, diversificar (tant en contingut com en el temps, per no concentrar-se només en els dies de la festa major) i implicar les entitats i la gent, fent que s’identifiquin amb la població i la festa. No obstant això, Adrià Pujol va puntualitzar que és un error voler fer una festa per integrar tothom: “Les festes populars aglutinen perquè posen tota la gent al mateix lloc, però no barregen. La festa és una foto fixa del que és el poble tot l’any, de les diferències, de les classes socials, de les divisions. La festa ens ve a dir que ens aguantem per la mínima. És el mecanisme que substitueix la guerra”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article