Notícia

La història de l’arribada de Sant Isidre a Barcelona fa 400 anys, a la Casa dels Entremesos

Jordi Sacassas, arxiver del Pi, en parlarà el 9 de maig dins el cicle ‘La xerrada dels dijous’

Reflexió

L’any 1623 arribaren a Barcelona del relíquies de Sant Isidre –un camperol dels afores de Madrid–, i les seves restes van quedar depositades a Santa Maria del Pi. El fet fou ocasió d’una gran festa pels carrers de la ciutat. Però l’arribada del nou sant castellà va significar també l’arraconament dels sants propis dels del pagesos catalans i la influència castellana a la Corona d’Aragó. Amb el títol ‘Sant Isidre a Barcelona des del 1623’ La Casa dels Entremesos ens proposa una xerrada per descobrir el seu significat.

El  proper 15 de maig diversos indrets del país se celebren fetes i aplecs en honor a Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos i també de la vila de Madrid. La història explica que Sant Isidre era un camperol molt pietós que es va guanyar el cel perquè pregava els àngels mentre aquest li llauraven el camp (d’aquí, el seu sobrenom de “llaurador”). El 1622 va ser canonitzat a Roma i a l’any següent les seves relíquies del nou sant castellà entraven solemnement i amb una gran festa a la Ciutat de Barcelona.

Aquesta arribada, però, va marcar les relacions entre la Cort de Madrid i les autoritats de Barcelona a l’inici del segle XVII. La celebració de Sant Isidre va ser afavorida en detriment del patró dels pagesos catalans, sant Galderic, un sant occità de qui se celebra l’onomàstica el 16 d’octubre.

Sant Isidre vs Sant Galderic

A diferència del castellà, sant Galderic va ser un sant més antic, defensor dels drets dels pagesos davant dels abusos dels senyors. Segons els historiadors, va néixer entre els anys 820 i 840 en l’actual Sain-Gaudéric, un petit poble entre Carcassone i Mirepoix, al sud de França. Se li atribueixen diversos miracles i va suplir a Sant Pere a les portes del cel va voler-se agafar uns dies de festa. També s’explica que, en resposta a uns venedors de vi que renegaven de Deu, va llançar una alenada i una pedregada que va malmetre les vinyes i els conreus. Per això, entre els pagesos, quan de sobte hi ha una forta tempesta, diuen que és l’alenada o la pedregada de Sant Galderich.

A principis del segle XVII, després de la canonització de Sant Isidre, i arran de la penetració castellana, a gairebé totes esglésies de Catalunya ja havien substituït el culte de Sant Galderich pel de Sant Isidre. En les esglésies i parròquies més petites, d’economia minsa, en no poder finançar una nova imatge del Sant a la moda, van tenir prou en canviar els seus atributs: la rella d’arada del primer per l’agullada del segon.

La historia de Sant Isidre i Sant Galderic té molts paral·lelismes amb la de les copatrones de Barcelona, on santa Eulàlia, pel seu fort component simbòlic en la resistència de Barcelona l’any 1714, va quedar relegada a un segon pla en favor de la Mercè.

La xerrada, a càrrec de Jordi Sacassas, arxiver del Pi, s’inclou dins el cicle ‘Festes i tradicions de l’Arxiu del Pi’ de ‘La xerrada dels dijous’. Serà a la Sala d’Actes a les 20 h.  

Més informació en aquest enllaç.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article