Notícia

Reus es capbussa en el món dels carnavals urbans

La Carrutxa tanca un cicle d’exposicions i xerrades amb una jornada temàtica

Aplecs i festes
Quadre 'Vesprada de Carnestoltes a l'Alberedea', d'Ignasi Picazo
Quadre 'Vesprada de Carnestoltes a l'Alberedea', d'Ignasi Picazo

El Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria/Carrutxa de Reus celebra aquest dissabte la III Jornada d’Associacionisme i Cultura Popular amb una reflexió sobre els carnavals urbans a l’Arxiu de Reus. La jornada tanca un cicle d’exposicions i xerrades sobre els carnavals que s’han fet des del passat mes de gener, explica l’etnòleg Salvador Palomar.

Les exposicions que s’han fet han girat al voltant dels carnavals al Baix Camp i al Priorat i en concret sobre els carnavals dels segles XIX i XX, vinculats al món associatiu. Palomar comenta que a mitjans de segle XIX “va néixer un model de Carnaval que està basat fonamentalment en les societats recreatives, culturals i polítiques”. Es tracta de models de ciutats com Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sitges Reus o Tarragona.

Les dues exposicions que es tanquen aquest cap de setmana són dues. Per una banda una que ha estat produïda per la Carrutxa a Cornudella del Montsant (Priorat), on es va fer aquest model de carnaval a través de les dues societats que hi van existir. “Es va generar una gran quantitat de fotos i hem tingut la sort de poder recuperar-les”, ha explicat Palomar.

D’altra banda, la segona exposició és una del Museu de Reus en què la Carrutxa ha col·laborat pel que fa a la recerca. Se centra, en aquest cas, en els grans carnavals urbans a partir del 1859 fins a la guerra civil espanyola.

La jornada de dissabte servirà per reunir persones de diferents poblacions i posar en comú coneixement enguany sobre els carnavals i en particular sobre el model urbà relacionat amb les societats recreatives. Les comunicacions i articles que es facin acabaran publicant-se.

A la jornada s’hi faran comunicacions sobre el carnaval de Sitges, Vilanova i la Geltrú i Gràcia, però també pel que fa a Reus Palomar parlarà sobre la qüestió de la pirotècnia en aquestes festes i d’altra banda sobre el finançament dels carnavals històrics. Així mateix, hi haurà una comunicació sobre els carnavals de Cornudella del Montsant, un dels pocs que va poder escapar a la censura del franquisme “disfressant-se de festes d’hivern”.

La jornada finalitzarà amb una visita guiada al Museu de Reus a la mostra “Semblar Déu i tot lo món”. L’exposició tracta de l’època en la qual la màscara amaga la personalitat i també la condició social, comenta Palomar. “Una de les característiques d’aquests carnavals és que les societats populars competeixen en lluïment i creativitat amb les més benestants”, assenyala l’etnòleg. D’aquesta manera els carnavals es convertien en una oportunitat de modificar la condició social a través de la disfressa, les carrosses i comparses, que eren fruit de “molt d’esforç i col·laboració”

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article