Notícia

Nova representació d’El Bressol de Jesús, els Pastorets de Serafí Pitarra

L’obra no va rebre bones crítiques en estrenar-se davant l’oposició d’un públic molt conservador

Pastorets
Imatge dels Pastorets de Berga.
Imatge dels Pastorets de Berga.

La Farsa Agrupació Teatral de Berga presenta aquest diumenge (17:30, Teatre Municipal) una nova representació de El Bressol de Jesús, els Pastorets obra de Frederic Soler, més conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra. Pitarra era l’autor que més excel·lia en plena Renaixença en el teatre en llengua catalana, a finals del segle XIX. El text es va estrenar el 23 de desembre de 1891 al Teatre Romea de Barcelona, en un moment de decadència física i literària de l’autor, segons va explicat en un article l’estudiós de temes berguedans Josep Montanya a la revista cultural del Berguedà ‘L’erol’

L’obra no va rebre bones crítiques per diferents motius. Per començar, la història romàntica de Jessé i Raquel, basada en el clàssic triangle amorós, semblava no ser l’adequada per a uns Pastorets. En cercles eclesiàstics es va considerar heterodoxos alguns duels verbals entre Satanàs i Sant Miquel. A més, també va ser objecte de censura l’escepticisme religiós que plana en alguns paràgrafs. I tot això aixecava protestes en segons quins auditoris, amb un públic molt conservador.

Tradició important a Berga

Malgrat tot, els Pastorets de Pitarra es van anar difonent i representant pels escenaris catalans a partir de la seva estrena a Barcelona. A Berga van arribar el 1900 i des d’aleshores, excepte els anys 1901, 1903 i a guerra civil, cada any s’han incorporat a les festes de Nadal, com una tradició més de la ciutat.

L’obra va patir moltes campanyes en contra, però tot i així va resistir i es va convertir en la més popular al país fins al 1916. Aquell any, es van estrenar al Coliseu Pompeia Els Pastorets o l’Adveniment de l’infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres.

Montanya explica en el seu article que en els Pastorets de Pitarra s’hi troben situacions còmiques i els embolics propis d’aquest tipus d’espectacles, però tractats d’una manera més viva i adequada al parlar del poble. El text incorpora adagis i acudits en els diàlegs que calen amb facilitat en el públic.

Comentaris

Lleonard del Río Igualada
1.

Hola, l'enllaç a l'article en PDF de Josep Montanya no funciona. Gràcies!

Comenta aquest article