Els intèrprets de musica tradicional catalana històrica valoren els llibres o quaderns d’orgue perquè serveixen per transmetre per escrit un corpus de músiques que al seu temps van ser d’abast popular. Les composicions s’executaven com una prerrogativa dels organistes en algunes solemnitats de les festes de nadal (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis).
Aquestes músiques no pertanyien específicament a la litúrgia però en canvi sonaven en un context litúrgic i eclesial. És per això que es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o com s’acostuma a dir havia tocat una llibertat d’orgue. El costum va arrencar després del Concili de Trento i va tenir un auge considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.
El manuscrit que es publica ara, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ubica en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Prats de Rei, a l’Anoia. Allà Monfort servia com a beneficiat organista des de 1829. L’obra es caracteritza per la seva extensió, la qualitat de la còpia i la varietat de músiques transcrites.
