Notícia

«Sàpiens» arriba al centenari fent-nos descobrir la nostra història

Escriptor i periodista. Estudiós de la cultura popular. President de la Fundació Paco Candel

Confesso que he seguit la trajectòria de la revista «Sàpiens» amb una certa passió. Sempre he cregut en la relació editorial periodisme + història o història + periodisme, que, per al fet, és la mateixa cosa. Hi creia des dels temps en què vaig arribar a «La Gaceta Ilustrada» de la mà d’aquell mestre en l’art de divulgació de la història que era Edmon Vallès; allà també vaig connectar amb Josep M. Ainaud de Lasarte, un altre gran comunicador dels esdeveniments passats que segueixen impactant sobre el temps present. Ambdós estaven implicats en la revista «Historia y Vida», que, si no recordo malament, era dels Godó, com la mateixa «Gaceta».

Amb la influència de l’Edmon i l’Ainaud, per qui sempre hi sentit admiració —a la qual també podria afegir l’habilitat de l’amic Josep Maria Sòria, a les seves cròniques històriques a les pàgines de «La Vanguardia»—, era fàcil entendre que el periodisme, que fa història dia a dia, pogués ser un gran instrument per a aprofundir en el passat fent-lo més nostre. L’experiència s’havia fet a «Historia y Vida»,l'«Avenç» -que per cert va dirigir l'actual conseller de Cultura Ferran Mascarell- i en alguna altra publicació que encara es pot trobar al quiosc. No obstant això, «Sàpiens» aporta una nova dimensió. El periodisme hi és més present, els seus redactors no s’acomplexen a l’hora d’utilitzar les pràctiques i la tecnologia de la informació per a entrar a fons en l’anàlisi de fets que formen part de la memòria col·lectiva, a vegades enquistats per la transmissió sovint oral que ens n’ha arribat.

En aquest centenar d’edicions, que guardo curosament a les prestatgeries del meu estudi, he pogut gaudir d’una multitud d’informacions perfectament contrastades pels redactors i els col·laboradors de la revista, historiadors i periodistes, periodistes i historiadors, que tant se me’n dóna si la feina es fa ben feta, si no es mercadeja amb la informació, si no es converteix en certesa el que només és una intuïció.

Si afegim a aquestes virtuts un bon disseny, que ens aporta una gran amenitat i un tractament de proximitat que ens acosta la història, el producte resultant és de primera qualitat. Si encara hi afegim un projecte editorial ambiciós —bon paper, imatges a tot color—. tots els que sentim curiositat per la història estarem amatents a la sortida de cada edició i, quan això succeeix, una bona idea s’haurà obert mercat en convertir-se en una realitat empresarial. Això és el que ha passat, el que ha possibilitat que «Sàpiens» s’hagi consolidat fins a arribar a generar altres iniciatives.

Darrere hi ha un gran equip. Em llegia «El Retrovisor» que signava Jordi Creus, com ara ho faig amb el de Clàudia Pujol, en aquesta edició centenària dedicat a «La nit en què es van mirar de reüll» —explicant la presència de l’inefable tinent coronel Tejero, amb la pistola a la mà, a la tribuna d’oradors del Congrés dels Diputats—. «Al “Sàpiens” tenim la intenció d’anar completant el gran puzle de la història», ens diu la nova directora. Que certament sigui per cent números més! He esmentat els dos professionals que n’han ostentat la direcció; però quan llegeixin «Sàpiens» —cosa que recomano sense pudor—, vagin a la penúltima pàgina (ni més ni menys que noranta-dues!), la dels crèdits, i parin atenció a la llista d’integrants del consell assessor, una llarga relació de noms que durant molts anys han assumit el compromís d’explicar una història que ens havien amagat (Alcoberro, Casassas, Culla, Fontana, Junyent, Mayayo, Borja de Riquer, Ruiz-Domènech, Sobrequés, Solé i Sabaté). No és possible afegir (per nombrosa) la llista dels autors dels textos que ja hem elogiat, però tots junts fan evident que a «Sàpiens» s’han unit la il·lusió d’un gran equip professional i un gran projecte empresarial.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article