Notícia

Nova publicació del 'Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals' d'Aureli Campany

La nova versió, editada per Edicions Sidillà, inclou pròlegs de Maria Aurèlia Capmany i Amadeu Carbó

Publicacions
Retrat d'Aureli Capmany fet per David Santsalvador als anys 30.
Retrat d'Aureli Capmany fet per David Santsalvador als anys 30.

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Des del convenciment que els bons llibres no tenen data de caducitat, és molt bona notícia que es torni a publicar el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals d’Aureli Capmany. Es tracta de la tercera edició d’una obra publicada originalment per Dalmaui JoverC (1951), reeditada l’any 1978 per Editorial Laia, i recuperada ara, amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del naixement del folklorista, per Edicions Sidillà. Dimecres 19 de desembre (19:30h) es presentarà al Centre Cultural Albert Mussons de Gràcia. 

La nova versió del Calendari, il·lustrada per Eva Sánchez, manté el pròleg que va escriure Maria Aurèlia Capmany per la segona edició de l’obra, i incorpora un segon text introductori a càrrec d’Amadeu Carbó. Pel folklorista barceloní, es tracta d’una obra de maduresa de Campany, que demostra el gran “domini que tenia de les fonts d’arxiu” i la gran vinculació que sentia per Barcelona. En aquest sentit Xavier Cortadelles destaca, que malgrat el títol del llibre, “el 70% del contingut tracta sobre la capital catalana. No coneixeríem molts dels costums antics de la ciutat comtal, prossegueix el director d’Edicions Sidillà, si Capmany no les hagués descobert i recollit.

Així, a tall d’exemple, el folklorista apunta que era tradicional que les principals autoritats del país, incloses les barcelonines, fessin un passeig per a la ciutat durant el dia de Cap d’Any, seguits per la gent que volia acompanyar-los. O bé que fa 150 anys, quan la cavalcada de Reis encara no era tradicional, la canalla de molts dels municipis posteriorment annexats a Barcelona (Sarrià, Sant Gervasi, Horta, Sants) visitaven el 6 de gener la Casa Nova de Betlem, hospici dels pobres de solemnitat i dels orats, situada a l'actual CosmoCaixa. 

En l'altra revers del mirall, el Calendari permet comprovar com alguna de les celebracions actualment més populars passaven sense pena ni glòria a la Barcelona medieval. La Festa de Sant Jordi és un dels casos més paradigmàtics. Lluny de provocar la corrua actual, tan sols era celebrada amb una Fira de Roses al Palau de la Generalitat i el costum de treure les monedes d’or al sol per evitar que es rovellessin, segons assegurava una creença molt arrelada.

La publicació del Calendari ha estat dividida en dos volums, que corresponen a cadascun dels semestres de l'any. Està previst que la segona part del Calendari, que comprèn els mesos de juliol a desembre, vegi la llum durant la primavera del 2019. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article