Notícia

Un llibre per a conèixer la literatura popular de tots els Països Catalans

'Història de la literatura popular' ha estat curada per Carme Oriol i Emili Samper

Publicacions
Carme Oriol i Emili Samper, curadors de l'obra
Carme Oriol i Emili Samper, curadors de l'obra

La literatura popular, molts cops transmesa oralment, pràcticament sempre sense autoria coneguda, no gaudeix de l’atenció acadèmica que pel seu volum –els estudiosos afirmen que representa almenys un 50% de la producció literària que genera qualsevol llengua—mereixeria. L’Arxiu del Folklore, integrat en el Departament de Filologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), treballa no només per a fomentar-se el coneixement, sinó també en analitzar tot aquest corpus des d’una mentalitat científica. La publicació Història de la literatura popular catalana, curada per Emili Samper i Carme Oriol, està cridada a ser una obra de referència per a totes les persones que desitgen conèixer millor la rondallística dels Països Catalans.  

En què es distingeix aquesta publicació respecte d’altres que també han repassat la història de la literatura oral catalana? Per Samper, “es tracta del treball més ampli des d’una perspectiva cronològica i des d’una perspectiva territorial”. En aquest sentit, l’investigador de la URV destaca que l’obra fa un recorregut des de l’inici del folklore com a disciplina artística fins als nostres dies. I ho fa, a més, donant veu a tots les terres de parla catalana, concretament a setze autors de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, el Carxe, la Franja d’Aragó, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer. Prova d’aquesta voluntat transversal és la mateixa edició de llibre, copublicat per la URV, la Universitat d’Alacant i la Universitat de les Illes Balears.

Història de la literatura popular catalana pot comprar-se tan físicament com digital. La seva lectura pot ser molt instructiva, considera Samper, per desfer alguns tòpics. “Els romàntics van començar a estudiar les rondalles com a matèria d’estudi. És cert que la majoria no feien treballs de camp tan acurats com els actuals o censures algunes temàtiques com el sexe, però també hi havia estudiosos, com ara Cels Gomis, que feien servir mètodes molt actuals”, exposa. D’altra banda, l’obra trenca el tòpic segons el qual la literatura popular és una pràctica social anacrònica, desvinculada dels actuals sistemes de transmissió, més mediatitzats i virtuals. Així, s’hi defensa que alguns gèneres de literatura popular –com els acudits, els rumors o els mems—gaudeixen d’una gran popularitat a les xarxes socials.

Pels seus curadors, l’obra no és només una material de consulta interessant pels acadèmics que estudien la cultura popular, sinó també pels mestres i professors que desitgen usar la rondalla com a eina educativa. La seva publicació també es concep com una oportunitat per donar a conèixer la rondallística catalana per tal que els educadors no hagin de recórrer necessàriament a les típiques narracions de Grimm i Perrault.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article