Notícia

La Cobla Catalana dels Sons Essencials aprofundeix en la ‘sardanització’ de la música lleugera en el seu quart disc

'Si són flors, floriran' és el títol del nou treball, que es presentarà el 23 de desembre a Vilafranca del Penedès

Música tradicional
Integrants de la Cobla Catalana dels Sons Essencials
Integrants de la Cobla Catalana dels Sons Essencials

La Cobla Catalana dels Sons Essencials ha publicat el seu quart treball, “Si són flors, floriran”, el més reivindicatiu fins ara en el conjunt de la seva discografia i marcat pels esdeveniments succeïts a Catalunya al voltant del referèndum de l’1 d’octubre. Es tracta d’un àlbum madur que reflecteix la trajectòria important d’una formació, que es presentarà el 23 de desembre en un concert a Vilafranca del Penedès, després de dues actuacions que ja s’han fet a la Fira Mediterrània de Manresa i al Festival Càntut de Cassà de la Selva.

Marcel Casellas, l’ideòleg de la formació, ha explicat en una entrevista al programa radiofònic iCatMans que el fet que el disc sigui més reivindicatiu que els anteriors s’explica pel context que va rodejar el procés de creació: “No ho és pas perquè fos la idea, simplement perquè està preparat i creat en un moment de tana eufòria col·lectiva que t’acaba influenciant, tant des del punt de vista més desenfadat —per fer ironia de les situacions—, com també des del més punyent, i llavors, com que estàs enfadat, surten aspectes que reflecteixen la situació que vius, però intel·lectualment intentes fer una cosa atemporal i fora de context”.

Casellas continua assenyalant que, “quan vius situacions molt bèsties, que t’arrelen en el fons del teu cos, és evident que t’influencia, encara que estiguis fent un solo d’un estàndard de jazz”. Aquesta influència es veu per exemple en temes com “D’Europa vinc”, on es fa una crítica a l’Europa que gira l’esquena als interessos de la gent i posa per davant els dels “més rics”.

La Cobla, que a banda d’escenaris d’arreu del país ha fet actuacions a Washington i Xangai, arriba al quart treball discogràfic assentant la formació i amb pocs canvis. El nou disc sintetitza el que representen els tres anteriors, però també va una mica més enllà amb arranjaments que els músics qualifiquen de més potents i difícils. El contrapàs, la jota, el ball pla i la rumba són gèneres fonamentals de la formació.

Casellas descriu el treball del grup com el d’un cantautor, creant cançons que vesteix amb ritmes que conviden a bellugar-se “d’una manera singular, a la catalana”. “El contrapàs implica la sardana; la jota, el fandango i les seguidilles; la rumba, l’havanera, i el ball pla, els rebatuts”, enumera Casellas.

Així com en els altres discs sempre s’ha inclòs una sardana “més o menys convencional dins de la línia del grup”, en aquest cas “ja directament tot són cançons que podríem haver pogut tractar de mil maneres i que hem tractat amb aquests gèneres en els quals ens interessa aprofundir”. I és que segons comenta Casellas, la intenció del grup és “que la gent, durant l’oci —no en la festa tradicional—, al bar musical o en una festa d’aniversari, es bellugui també amb aquests ritmes”. “Amb això estem ‘sardanitzant’ la música lleugera”, subratlla.

La formació recupera també un text antològic, “El manifest esporogen”. “És un manifest anònim de fa uns quants anys, que alguns subscrivim, i que ve a subratllar la importància que té la presa de terra en la sonoritat de la nostra festa”, explica Casellas. El text serveix per advocar perquè es normalitzi la presència dels gèneres esporògens en la festa quotidiana i per tant cassa amb els objectius de la formació.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article