Notícia

La bona nova de «Naixement», publicació de la Federació Catalana de Pessebristes

Pessebristes

«Una nova publicació en català és una aposta decidida per afermar una ferma voluntat de país», diu Josep Porta, president de la Federació de Pessebristes, en presentar la primera edició de «Naixement». Quaranta pàgines amb les cobertes i les pàgines centrals a tot color, sota la direcció d’Andreu Coll, datada l’1 de desembre, recull salutacions del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, d’Iñigo Bastida, president de la Federación Española de Belenistas, de l’arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, Jaume Pujol, que recorda el pare Andreu de Palma, caputxí que fundà l’Associació Pessebrista de Tarragona, el qual deia que «el pessebre és molt més que una tradició nascuda arran de la pensada de sant Francesc d’Assís a Greccio, data i lloc que són assenyalats com el començament d’un costum pietós». El pare Andreu —que era historiador— «indicava a tal d’exemple que als estatuts del Capítol de la catedral anglesa de Lichfield, ja l’any 1190, es parla d’una Representatio pastorum, una mena de pessebre vivent».

Murial Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, després de parlar de la grandesa de les tradicions ben arrelades, suggereix que «també és interessant de veure, i de viure, les tradicions com uns elements que relliguen les generacions. Segurament avui entre les famílies de la immigració són els petits els que ensenyen la tradició catalana del pessebre als grans de la casa…».

El sociòleg Salvador Cardús opina que «el cas del pessebrisme l’hauríem d’analitzar també en aquesta dialèctica entre la seva supervivència com a activitat popular en un context cultural, si no advers, com a mínim indiferent, i d’altra banda, la seva expressió experta, com a manifestació artística —en un cert sentit, culta— i fins i tot practicada amb independència del sentit religiós original».

En el context d’aquesta primera edició, Josep Vicent Frechina recrea el cicle de Nadal valencià, Margalida Bover ens introdueix a les celebracions nadalenques de les Illes. Sota el títol «La força del pessebre», Pier Luigi Bombelli,de la Federazione Italiana del Presepio, ens fa un detallat recorregut pel pessebrisme tant català com italià. La professora de la Queen University of London, Montserrat Guibernau, ens parla del Nadal a Anglaterra. L’etnògraf vilanoví Xavier Orriols publica un extens estudi sobre la «Música de Nadal», partint del criteri que «costa imaginar unes festes de Nadal sense música». L’escriptora Maria Barbal inicia la seva col·laboració dient-nos que «El primer pessebre que jo recordo a casa, a Tremp, el vaig parar jo». Un expert en cultura popular com Jan Grau escriu sobre «Els moros de Nadal», recordant-nos que «han desaparegut del seu lloc, perduts, endreçats i en els millors casos endreçats en museus», i ens acaba dient que «és una llàstima perquè per les carasses de què tenim constància aquesta tradició només és catalana».

L’antropòloga Josefina Roma reivindica la Mare de Déu de la Llet —«davant de la qual les dones demanaven fertilitat i abundor de llet per a poder criar-se els fills»— com a figura absent del pessebre. Joan Soler i Amigó, estudiós de la cultura popular, opina que «el més sorprenent de tot plegat és que avui, al cap de tants segles i en una societat laica, i profana als misteris, la tradició pessebrista continuï». El periodista Francesc-Marc Àlvaro, que inicia la seva col·laboració recordant que, en la seva infància, l’única realitat virtual que hi havia era el pessebre, acaba rememorant un dibuix de Tísner d’un pessebre vivent: «És el pessebre vivent de Corbera de Llobregat, però podria ser qualsevol pessebre dels que es fan i es desfan a les nostres cases», diu el també escriptor vilanoví. «És un pessebre acolorit ple de bona gent, com sabia pintar-la l’enyora’t i polifacètic autor. És un pessebre que convida a la compassió i a l’optimisme, modern i antic a la vegada, un lloc on ens hi agradaria passar una llarga temporada. Perquè d’això es tracta en definitiva: de penetrar una mica dins la faula per a sortir-ne menys egoistes i malvats, menys neuròtics i violents, menys nicis i tristos. Fem el pessebre, em penso, per a recordar que encara podem fugir. Exacte: per a no perdre mai de vista que només la fugida ens salva.». Tot un contrast amb la col·laboració de l’arquebisbe de Tarragona, que ja hem esmentat, quan es demana: «Hi ha alguna cosa més encisadora, més gratificant, que contemplar els rostres embadalits dels nens i les nenes davant un pessebre? Hi ha alguna cosa més plaent que explicar a un infant què significa cada escena del pessebre?»

No hi ha dubte que la primera edició de «Naixement» ha reunit una rica diversitat de visions sobre el pessebrisme, reflectint la diversitat que es produeix en el conjunt de la cultura popular. Benvinguda aquesta nova publicació que ha donat el primer pas amb una notable categoria.

 

Comentaris

Pilar Porcel Omar Sabadell
1.

Em sembla, per la part que em toca que aquesta nova publicació no ha arribat a tots el Pessebristes associats de Catalunya. No sé si es per causa de dificultats de comunicació que alguines de les Agrupacions no n'han mostrat interés

Comenta aquest article