Notícia

La Festa de la Fil·loxera, una història de superació de la vinya catalana

La cultura popular ha reciclat una plaga que va atemorir la població a mitjans segle XIX

Bestiari i ImatgeriaAplecs i festes
La plaga de la fil·loxera perviu com a manifestació de la cultura popular
La plaga de la fil·loxera perviu com a manifestació de la cultura popular

Era l’any 1863 quan a Europa arribaven les primeres veus de l’existència d’una plaga d’insectes que posaria en risc les collites de vinya, la fil·loxera. En pocs anys, aquest insecte s’escamparia per tot el continent, causant la devastació en la majoria de regions vitícoles.

Per sobreviure, alguns països van importar ceps americans per experimentar amb noves varietats, en constatar que ni els productes químics ni la inundació de les vinyes no podien aturar aquella desgràcia. A partir d’aleshores, els viticultors no van tenir cap altre remei que arrencar totes les vinyes i plantar-les de nou amb ceps immunes a l'insecte. Això implicava no només un intens treball sobre la vinya per arrencar els ceps malalts o ja morts i plantar-ne de nous, sinó també anys sense collites fins que les noves vinyes donessin fruit.

En el cas del Penedès, l’any 1893 es va donar per perduda de forma oficial tota la vinya autòctona. La solució per a un centenar de famílies del poble (sobre una població de poc més de 3.000 habitants) va ser emigrar cap a les ciutats fabrils de les rodalies de Barcelona o fins i tot creuar l’Atlàntic per anar a Amèrica. Però la fil·loxera també va portar un conflicte entre rabassers i propietaris sobre els contractes d’explotació, que es van veure afectats i van convertir-se en més precaris per als pagesos.

Avui, però, el Penedès torna a ser terra de vinyes, i Sant Sadurní d’Anoia celebra la Festa de la Fil·loxera el cap de setmana del 7 i 8 de setembre, que organitza l'Associació Festa de la Fil·loxera. El tret de sortida el donarà el tradicional castell de foc de les Fires i Festes. Les protagonistes són les fil·loxeretes, que surten del costat del castell de foc per a representar l'aparició de la plaga de la fil·loxera i inicien dues cercaviles de 15 fil·loxeretes cadascuna que recorren diversos carrers per a trobar-se al centre de la vila, a la plaça de l'Era del Guineu, situada al davant mateix de can Guineu, la casa pairal d'un dels Savis de Grècia, Marc Mir.

La Festa segueix amb el primer ball de pagesos, que dansen en dues rotllanes per a representar la tranquil·litat dels habitants de Sant Sadurní abans que arribés la plaga de la fil·loxera. Però de sobte, la placidesa de la vida local i de tota la plaça s'acaba de sobte quan s'apaguen els llums i tot l'espai és ocupat pel primer atac de la fil·loxera. Primer ho fa la fil·loxera gran, a continuació entren en escena les fil·loxeretes i finalment torna a entrar la fil·loxera, sempre mentre toquen els timbalers. La conseqüència de l'atac de la fil·loxera es pot veure seguidament amb la primera aparició del ceps, que fan acte de presència per ballar, carregats amb petards de foc vermell, un color impropi dels ceps que simbolitza la malaltia de la planta.

I aquest és el millor moment perquè els amants del foc es puguin afegir a la festa i ballin al costat dels ceps. Un cop han pres consciència de la importància de la plaga, els pagesos tornen a fer la seva aparició, ara no per a celebrar res sinó per a plantejar-se què poden fer per lluitar contra la fil·loxera. Però quan la fil·loxera torna a demostrar la seva ferocitat i es fa amb el domini de la plaça, moment en què el so dels petards i dels timbals fan d'acompanyament musical de la bèstia que atemorirà els vilatans. Com en la seva primera aparició, la fil·loxera gran.

Trobareu el programa de la festa, fent clic aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article