Notícia

Ha mort Eduard Miralles, arquitecte de la relació entre la gestió cultural i les polítiques públiques

Ha contribuït a definir la relació de col·laboració entre l'associacionisme cultural i les administracions, donant lloc a projectes de cooperació mútua

Reflexió
Eduard Miralles en una fotografia d'arxiu
Eduard Miralles en una fotografia d'arxiu

Eduard Miralles Veintimilla, que ha mort de forma sobtada dimecres 29 d'agost, ha treballat profundament per definir una professió sovint poc valorada i que pateix de cert complex de calaix de sastre, com la dels gestors culturals. És per això que deixa orfes a moltes persones que l'han tingut com a mestre i no només això, sinó com a l'arquitecte que va bastir els ponts entre les iniciatives culturals de l'associacionisme cultural i el poder polític en un temps, el de la transició, en el qual hi havia una necessitat democràtica per crear equipaments i xarxes des d'on oferir a la ciutadania tot un plegat de serveis culturals, per als quals Eduard no només va treballar, sinó que també hi va creure.

Nascut a Barcelona el 1961, lingüista de formació, es dedica a la cultura a finals dels anys 70, moment en què es va apuntar com a alumne en un curs de gralla organitzat pel col·lectiu Enllaç. Va conèixer la cultura popular que tant l'apassionava també com a practicant; precisament fruit del contacte amb Enllaç formaria part de la revista que uns anys després, a principis dels vuitanta, l'entitat editaria, Via fora!, de la qual durant bona part de l'existència de la publicació, Miralles publicaria regularment articles i se n'encarregarà de la correcció lingüística. En els articles, Miralles no perd l'oportunitat d'aportar el seu saber, i d'informar sobre experiències capdavanteres d'arreu d'Europa en la gestió cultural.

És a la primera meitat dels anys vuitanta, quan Miralles contribuirà a la posada en marxa dels centres cívics de Barcelona, potenciant-ne la relació amb el moviment associatiu. També aleshores dirigirà el programa de cultura de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Amb aquest bagatge s'incorpora a l'equip fundacional del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, del qual és director entre els anys 1996 i 2004, coordinant 4 edicions de la biennal Interacció en aquest mateix període. Actualment el seu vincle amb la Diputació de Barcelona el mantenia com a tècnic assessor de relacions culturals, on ha estat un ferm treballador per a l'impuls de nous projectes i amb el seu equip ha liderat importants iniciatives transnacionals per enfortir la cultura i propiciar l'intercanvi d'experiències.

Tan important per a Miralles ha estat l'impuls de projectes, com vetllar per a una bona formació dels administradors o gestors culturals


Va contribuir a la creació d'Interlocal, Xarxa Iberoamericana de Ciutats de Cultura. El treball transversal i amb països d'arreu del món ha estat destacat al llarg de la seva trajectòria com ho demostra el seu càrrec, entre 1992 i 1994, com a primer vicepresident de la Xarxa Europea de Centres de Formació d'Administradors Culturals i membre del grup de seguiment de formació d'administradors culturals del Consell d'Europa. Tan important per a Miralles ha estat l'impuls de projectes (xarxa de centres cívics...), com vetllar per a una bona formació dels administradors o gestors culturals que se'n faran càrrec.

Ha col·laborat habitualment com a consultor en organitzacions estatals com FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies) o AECID (Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament) i de l'àmbit internacional com la UNESCO, el Consell d'Europa, el Culture Action Europe o OEI (Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura). Precisament entre els anys 2005 i 2008 va coordinar el grup tècnic sobre sistemes d'informació, indicadors i avaluació de la comissió de cultura de la FEMP.

Des de l'any 2008 presidia el patronat de la Fundació Interarts, entitat sense ànim de lucre amb l'objectiu d'assessorar en el disseny de polítiques culturals. Recentment des d'Interarts, i gràcies a l'impuls de Miralles, es va realitzar la secretària tècnica de la primera Reunió d'ONG acreditades per la UNESCO que va organitzar l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Contribuir al desenvolupament del tercer sector cultural, així com facilitar la transferència de coneixement i informació en el camp de la cultura són uns objectius als quals Eduard Miralles va dedicar-s'hi amb entusiasme i un fort compromís personal i professional. Les reaccions a la seva sobtada mort palesen la importància per a companys de generació i de nous gestors culturals, que l'han tingut com a referència. I que el continuaran tenint com una persona que ha ajudat a expandir les potencialitats del tercer sector cultural. Sens dubte que els nombrosos articles i col·laboracions en estudis que Miralles va escriure al llarg de la seva vida seran un bon eix per a la gestió cultural del futur i la seva imbricació en les polítiques públiques.

Comentaris

Vicenç Bon Vilobí d'Onyar (la Selva)
1.

Quan jo treballava al departament de Cultura de l'Ajuntament de Sant Boi vaig relacionar-me sovint amb l'Eduard, sempre amb cordialitat i amb solvència professional. Les bones persones són les que solen resoldre més bé els grans conflictes. A reveure, Eduard.

Comenta aquest article