Notícia

'Se’n parlave... i n’hi havie': Catalunya, malaurada pionera a perseguir bruixes

Una exposició reivindica el llegat de la bruixes al Pirineu i en denuncia la seva cruenta persecució

Exposicions
Procés a la bruixa. Eduard Alcoy, 1973. Col. Ajuntament de Balaguer - Museu de la Noguera.
Procés a la bruixa. Eduard Alcoy, 1973. Col. Ajuntament de Balaguer - Museu de la Noguera.

Existeixen les supersticions sobre les bruixes catalanes? Sí, i estan documentades. Va ser el folklorista Cels Gomis qui, entre el 1864 i el 1915 va indexar aquestes creences amb l’objectiu que la gent hi deixés de creure i se n’adonés que era un invent de l’Església catòlica per tenir atemorida la població. Se’n va sortir, o per contra, els catalans de principis del segle XX hi seguien creient? L’exposició Se’n parlave... i n’hi havie posa negre sobre blanc a totes aquestes qüestions. S’ha inaugurat al Museu de Cervera amb motiu de l’Aquelarre de Cervera, i es podrà visitar fins al 14 d’octubre. Se’n parlave... i n’hi havie és fruit d’una investigació que ha comptat amb antropòlegs i investigadors de sis comarques: Vall d’Aran, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Solsonès, i també la Plana de Lleida.

La recerca ha permès erigir Catalunya com a malaurada pionera en la persecució de bruixes. Així ho testimonia el llibre Ordinacions de la Vall d’Àneu (1424), un dels primers documents europeus que fan referència al delicte de bruixeria.

La mostra ha estat produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i del seu recorregut se n’extreuen conclusions importants com que el Pirineu lleidatà és un dels principals epicentres de la cacera de bruixes a Europa i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. A la mostra s’explica, per exemple, que la ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual. A més, la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50; encara hi ha testimonis vius que recorden alguna pràctica, hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por. Així, a l’exposició es podran conèixer també testimonis de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran durant dos anys i està adaptada al públic familiar i a les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància. També es pot consultar un fragment del Llibre d'Ordinacions de la Vall d'Àneu, compilat el 1424, el text jurídic català més antic que fa referència al ‘delicte de la bruixeria’. En aquest document, es corrobora que les Valls d’Àneu i el Pirineu haurien estat l'escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria en l’àmbit europeu, així com de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del  segle XV.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article