Folklore significa etimològicament “el coneixement del poble”. Des d’aquesta perspectiva, malgrat que habitualment associem la paraula a les festes i tradicions, el memorialisme popular és una pràctica folklòrica de primer ordre. Recordem, si no, les paraules de Maria Aurèlia Campany quan, parlant sobre el seu pare Aureli, considerat un dels propulsors dels estudis folklòrics a Catalunya, afirmava: “per ell, el folklore és la història petita, la que no enganya”.

Segons destaquen els organitzadors, les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic “posaran l’èmfasi en la vida quotidiana, la que transcorre sense grans esdeveniments ni fites per a la Història en majúscules”. Titulades La memòria popular, se celebraran al Centre Cultural La Roca de La Roca del Vallès (Carrer Lope de Vega, 10) entre el 9 i 10 de novembre.  Les ponències i taules rodones de les jornades seran enfocades des de múltiples vessants: la gestió arxivística, la importància que cobren les experiències personals en els processos de preservació i dinamització del patrimoni, o els beneficis comunitaris i individuals d’apostar per a projectes que apostin per incentivar el memorialisme popular.

La conferència inaugural anirà a càrrec de Natalia Cangi, com a representant de l’Archivio Diarístico Nazionale de Pieve Santo Stefano (Itàlia), el primer municipi europeu que s’engrescà  a recollir les vivències i memòries de la gent del carrer. A Catalunya, l’Arxiu de la Memòria Popular de La Roca del Vallès, inaugurat el 1998, custodia actualment més de 2.000 documents.

Les jornades estan organitzades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de La Roca del Vallès – Arxiu de la Memòria Popular, l’Associació El Llibre de la Vida, L’Arada – Creativitat Social i Univers d’Històries Europees del Món.