Notícia

La gestió del temps, un viatge als calendaris de l’ermità

Reflexió

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català


"Des d'antic hem tingut la necessitat individual i col·lectiva de mesurar el temps i de tenir eines que ens permetin saber en quin punt del cicle del temps ens trobem en cada moment. Es tracta de poder preveure les tasques del camp que s'han de fer, quan ens tocarà sembrar, segar i collir, però també quan ens tocarà pagar o cobrar impostos o quan seran els venciments dels tractes pactats o dels deutes". Ho posa de manifest el folklorista Amadeu Carbó, que aquest divendres posarà negre sobre blanc a la manera com els catalans històricament hem posat ordre a les nostres vides amb la conferència Calendaris, la indústria catalana d'organitzar el temps, aquest divendres 29 de juny a les 18.30h al Centre Cívic Barri Vell-Mercadal, de Girona (Carrer de la Cort reial, 7).

Carbó explica a Tornaveu: "Els almanacs neixen amb aquestes funcions –de previsió de collites al camp i pagament d'impostos-, però el seu accés és reduït a classes privilegiades instruïdes". Però amb el pas del temps, aquestes publicacions evolucionen cap a un producte de consum popular que s'emmarca dins dels anomenats "fulls de fil i canya". Al llarg del segle XIX, prossegueix Carbó, "els títols i capçaleres de calendaris es multipliquen molt i comprenen tota mena de temàtiques com poden ser, entre d'altres, agrícoles, satíriques, polítiques, religioses o literàries". I què passa a Catalunya durant aquest període? Doncs que la indústria gràfica barcelonina esdevé un dels epicentres de producció d'aquest tipus de publicació. De fet, el Calendari de L'Ermità dels Pirineus ha esdevingut una singularitat que ha sobreviscut fins avui en dia amb més de 140 anys d'edició ininterrompuda.

Preguntat sobre si donem prou valor a aquest patrimoni cultural, Amadeu Carbó assenyala que "quan el tenim a les mans no som prou conscients que són els darrers exponents d'un tipus de literatura popular que està extingida, Els fulls de fil i canya també coneguda com literatura de canya i cordill i que al segle XIX i principis del XX van ser grans propagadors de cultura i lectura a les classes més humils. Auques, fulls de rengle, romanços formen part d'aquest compendi literari". Ara bé, Carbó afegeix que "els editors, en aquest cas Edicions Morera, més enllà de l'objectiu empresarial de treure una publicació anual, té un objectiu de conservació del patrimoni".

En aquest sentit, l'expert folklorista vol remarcar que aquests calendaris són una part molt important de la nostra cultura, per diversos motius. "Fixen de manera precisa tècniques, productes, maneres de pensar de cada moment i cada època, i també es poden resseguir diferents tècniques d'impressió i sobretot tot un seguit de gravadors que van deixar la seva empremta del seu mestratge com per exemple el Gravador Noguera o en Celestí Sadurní o Pacià Ros, tots ells de gran vàlua en el seu ofici". Però encara més, Carbó remarca que en el Calendari de l'Ermità es reflecteixen els moments convulsos, com per exemple, "quan l'any 1937 va canviar de nom i aquell "Ermità dels Pirineus" va passar a ser "Un Solitari dels Pirineus " i va desaparèixer tota la informació religiosa, ni santorals ni res de res".

Finalment demanem a l'Amadeu Carbó si els catalans sabem organitzar el nostre temps: "Som capaços d'atendre el nostre dia a dia i hi afegim obligacions que adquirim voluntàriament com a compromís, per exemple en associacions, entitats o en causes diverses com actes de solidaritat amb presos polítics i exiliats, i ens en sortim!", conclou.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article