Notícia

La nova revolució de Josep Mut: el llibre 'Gimnàstica de l'ànima'

Societats musicals

Periodista i realitzador audiovisual


"Un llibre per aprendre música sense adonar-se, que se'l pugui llegir tant una persona que no té coneixements musicals com un director d'orquestra", així presenta el director de banda Josep Mut Benavent, el llibre Gimnàstica de l'ànima. Un treball ambiciós, per la seva voluntat d'aportar coneixements a qui no sap llegir música i alhora ser pràctic per instrumentistes, directors o docents, que ha coescrit amb Esther Pardo, i que es presenta el 21 de juny a l'auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona a les 19:30h.

El llibre, editat per Curbet editors, aconsegueix els seus objectius, ja que té dues línies de lectura, amb notes a cada pàgina que seran idònies per qui s'estigui iniciant. "Hem tingut present en l'escriptura del llibre els cantants de corals, per exemple, gent que no sap de música que pugui seguir un compàs", exposa Mut, qui també titlla el llibre de "revolució pacífica": en un nivell més tècnic proposa canvis des de com s'haurien d'impartir les primeres pràctiques d'instruments als nens, fins a idees per incorporar cordes més agudes o greus a violins o contrabaixos, entre altres instruments. "Tot el que exposo és motor de noves propostes, que totes es poden posar en pràctica", afegeix Mut. I a més són imaginatives: si un poble no té banda? No és tan difícil crear-la del no-res. Hi ha molts músics que no han acabat la carrera o sí però no han sabut trobar el seu lloc i que els podem trobar opositant en els ajuntaments per càrrecs de gestió administrativa. Què passaria si els ajuntaments, coneixedors dels seus perfils, els reserven part de les hores setmanals per a la confecció d'una banda. "Amb tres o quatre funcionaris i amb algunes persones del poble que toquin per afició, es pot crear del no-res una banda; és factible i a més pot sonar molt bé".

Mut transpira entusiasme, i un carisma que l'ha dut a estar quasi vint anys com a instrumentista -tuba- al Gran Teatre del Liceu- i 40 anys lligat a la Banda Municipal de Barcelona, com a instrumentista i professor, sotsdirector i finalment prop de 14 anys com a director, fins a una destitució el 2007 que va aixecar certa polèmica. Nasut a València, sempre ha unit el compromís artístic amb el social, aconseguint ser reelegit durant anys com a president del Comitè d'Empresa del Liceu, posició des de la qual va aconseguir allargar la temporada de programació, i en el món de les bandes va aconseguir que els músics fossin considerats tècnics superiors, fet que va suposar una dignificació de la professió, de la qual molts músics en gaudeixen. Mut aprofitant una memòria exemplar va estudiar també Dret per sumar arguments a les seves demandes.

Però Gimnàstica de l'ànima, títol que ve de la frase de Plató segons la qual la música és per a l'ànima el que la gimnàstica ho és per al cos, no és un llibre de memòries de l'home que va ressuscitar la Banda de Municipal de Barcelona, sinó que amb Esther Pardo pretén oferir noves perspectives per aprendre música sense adonar-se i oferir consells de perfeccionament per a qui ja en sàpiga. Efectivament, una nova revolució pacífica, de l'home que ja n'ha fet unes quantes, de revolucions.

Comentaris

Frank Dubé Terrassa Barcelona
1.

Que a l'época on les persones poden escoltar música nit i dia sense cap esforç, s'hagi de subvencionar Bandes i Orquestres, és una greu disfunció social.

Comenta aquest article