Notícia

Jordi Milán recorda a ATENEUS que La Cubana va néixer al Casino Prado de Sitges

Jordi Milán, director i creador de La Cubana, s’explica a la darrera edició d’Ateneus del 2010, reconeixent que «els ateneus han estat la base de moltes coses, ara la qüestió és mantenir-los». L’entrevisten al Casino Prado, entremig d’una multitud de records d’infància i joventut. «Jo he estat testimoni, des de sempre, de la competència entre el Casino Prado i El Retiro, entre el gall i la lira, que en són els símbols… Hi havia picabaralles pels Carnavals, per veure qui feia millor teatre. A tots els nivells. Fins i tot cada entitat tenia la seva pròpia orquestra: El Prado, l’Orquestra Mozart; El Retiro, Los Íberos del Jazz.»

També explica que el carrousel que es fa al Casino Prado té quasi tants anys com La Cubana: «Fins i tot recordo que, en temps de Franco, hi havia un pregoner que anunciava la prohibició del Carnaval.»

Quan li demanen que parli del teatre lligat a aquestes entitats i als seus inicis, explica que la seva activitat teatral, «com la de tothom aquí a Sitges, comença al Patronat d’Acció Social Catòlica». I, com no podia ser d’una altra manera, fent els Pastorets. Però el naixement de La Cubana va ser al Prado i va ser amb el primer nom de Gall Groc, que fa referència al símbol del Casino. «Qui vulgui professionalitzar-se ha d’entendre que tot comença amb el teatre d’aficionats», s’anticipa a la pregunta de com ho té el jovent per a dedicar-se al teatre. «A Catalunya, de potencial de teatre, sempre n’hi ha hagut. I ara, els joves tenen molta capacitat i disposició, estan més formats, però se’ls ha de motivar. Si no se’ls ajuda des de més amunt, és normal que perdin aquesta motivació inicial. És clar que també és lògic que no es motivin, perquè la gent de teatre no triomfa, triomfa qui surt a la tele.»

Després torna a parlar de La Cubana: «Va ser un còctel on es van ajuntar la il·lusió, la bogeria i la intuïció…, amb l’ajuda del Casino Prado. Una vegada tens l’espai on assajar i la motivació, la resta de coses arriben soles.» Jordi Milán —comenta l’entrevistador— sosté que a Catalunya, a diferència d’altres comunitats autònomes, sempre s’ha viscut el teatre de manera molt associativa: «Fins i tot als pobles petits hi ha teatre, encara que sigui un lloc on tinguin les gallines i les treguin per representar els Pastorets.»

La revista de la Federació d’Ateneus —entorn aquest mes de Jordi Milán, que es va fer actor en un ateneu, com tants altres— també es planteja el futur dels ateneus, la implicació dels joves a les entitats i l’accés a les juntes directives, en Pep Montes ens diu que «si perdem la perspectiva de la innovació, perdem l’essència del ateneus, el TR3SC i la FAC uneixen esforços per potenciar el paper dels ateneus, Roger Santiago explica com afecta la modificació del Pla de Comptabilitat a les entitats i Pere Joan Pujol, president de la FAC, ens recorda que la cultura que protegim, conservem i divulguem des dels Ateneus no pot ser gratuïta, ni per a la societat, ni per als socis de l’entitat».

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article