Notícia

La Jota als Països Catalans, a estudi

Reflexió

Música, cant i dansa en parella, tot i que també es pot ballar individualment. La riquesa de la jota en formes i varietats és enorme, com ho demostra la seva implantació per gran part de la península Ibèrica, diferents punts de l'Amèrica Llatina, les Illes Canàries i els Països Catalans. A Catalunya, la jota, amb diverses denominacions i característiques, és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent, a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l'Aragó, punts de la Catalunya Nova i principalment a les comarques de les Terres de l'Ebre i el Priorat. Documentada des de mitjans del segle XVIII, la seva riquesa s'ha convertit en el focus d'estudi del Primer Congrés de la Jota als territoris de parla catalana, que tindrà lloc del 19 al 21 d'octubre del 2018 al Castell de Falset. Coorganitzat pel Departament de Cultura, mitjançant la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, amb l'Institut Ramon Muntaner i l'Ajuntament de Falset, aplegarà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris, amb comunicacions de caràcter acadèmic i científic que s'alternaran amb activitats i tallers lúdics. El congrés, una activitat adherida a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural, s'organitza entorn de quatre eixos temàtics.

El primer tractarà aspectes històrics de la jota, un dels casos "més complexos de relació entre els àmbits popular i acadèmic", explica l'organització del Congrés, com ho demostra el fet de la seva incorporació com a gènere a l'obra d'autors clàssics. Malgrat que cal diferenciar aquelles formes populars de les altres creades expressament per a l'escena, cal no oblidar aquests aspectes culturals i històrics i la seva influència en la pràctica popular. El segon bloc és sobre aspectes identitaris i de patrimonialització. Les tradicions es reinventen constantment i ens identifiquen, en major o menor mesura, mitjançant processos d'adscripció grupal que canalitzen sentiments; processos lligats, sovint, al fenomen del folklorisme. Aquest eix pretén obrir un espai de reflexió sobre la construcció d'una identitat col·lectiva al voltant de la jota.

Un altre capítol es dedica a l'estudi de l'ús i la funció de la jota. Com qualsevol altre gènere musical provinent de la tradició oral, però àmpliament incorporat a la música escrita, la jota ha tingut i encara té avui un rang diversíssim d'usos i funcions: ballada amb caràcter ritual, cantada en rondes festives, traslladada dalt de l'escenari, en saraus i bureos tradicionals o de nova creació, viscuda col·lectivament a places i carrers, esdevinguda símbol identitari en alguns territoris... Des d'aquest eix es pretén donar visibilitat sobretot a aquests usos i funcions més actuals que ajuden a traçar un mapa de la vigència de la jota a casa nostra.

Finalment, el darrer bloc tractarà sobre les formes de transmissió, entenent el concepte de patrimoni com els "béns que una persona hereta dels seus ascendents o avantpassats". Són múltiples els espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l'educació formal i informal, etc.

Podeu consultar el programa complet, fent clic aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article