Notícia

L'orígen de la dansa tradicional catalana

Esbarts dansaires


Durant el curs de directors d’esbarts 2016-17, organitzat per l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, el mestre de dansa Pompili Massa i Pujol va fer un extens glossari sobre l’origen de molts balls que es dansen a Catalunya. Totes aquestes lliçons ara han quedat recollides en el llibre Dansa tradicional catalana. Elements per a una aproximació a la seva formació (Cossetània Edicions), presentat dimarts 24 d’abril al Palau de la Virreina.

“La dansa tradicional catalana—hi escriu Massa—és avui dia una mostra vivent de l’evolució de la dansa europea des de l’edat mitjana fins al present. En la majoria de països europeus, la tradició es veu trencada o substituïda dràsticament. En canvi, a Catalunya, les manifestacions s’han anat transformant o adaptant fins a la realitat actual. És per això que cal considerar-la un patrimoni immaterial no solament dels catalans, sinó de la humanitat. Cap altra nació del món pot presentar una dansa tradicional d’aquestes monumentals característiques”.

Fidel a l’esperit que va motivar curs, la recerca té un marcat caràcter pedagògic, a cavall de la divulgació i l’erudició. Les primeres pàgines fan un recorregut històric, des de l’antiga Roma fins als nostres dies, que repassa el sorgiment de noves danses en totes les èpoques històriques. Massa s’atura més detingudament a explicar l’evolució de la dansa catalana en els darrers cinc segles, que exposa individualment. Des d’una perspectiva menys descriptiva, també dedica dos capítols a explicar les àmplies connotacions que ha tingut la dansa tradicional. Així, s’exposa al la capacitat que té per a crear pràctiques rituals comunitàries o també per a bastir un ric univers simbòlic festiu.

Feta l’exposició de les danses i la seva anàlisi, Massa realitza una llarga reflexió sobre la manera com tradicionalment els folkloristes les han recopilat i catalogat. És molt important, defensa, que se segueixi un mètode el més sistemàtic i científic possible, capaç de recollir tota la informació associada al ball, tant des del vessant artístic (musical o coreogràfic) com en l’etnològic (pràctiques antropològiques o sociològiques). Com a cloenda del llibre, l’autor presenta l’explicació llegendària sobre l’origen de disset danses catalanes, algunes d’elles molt conegudes: l’esquerrana, el ball de l’ós, el ball del gegant del pi o el ball de l’hereu Riera.

La voluntat de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, va apuntar el president Carles Masjuan durant l’acte de presentació del llibre, és que aquest llibre estigui present en les biblioteques de tots els esbarts catalans. “És un llibre de referència molt amè, didàctic i instructiu”, va destacar.
 

Comentaris

Maria Antònia Pujol i Subirà Barcelona
1.

Pompili,
això és una gran notícia!
T'envio una gran felicitació no només pel llibre sinó per tot el què fas per la dansa tradicional catalana.
Ets una persona incansable, buscant sempre la manera com tot el què tu saps pot obrir nous camins de coneixement i reflexió per a més gent. Moltes felicitats mestre!

Maria Antònia

Comenta aquest article