Notícia

Inauguració de luxe i inèdita per al Som Cultura Popular

Reflexió


Al recinte de la Fabra i Coats del barri de Sant Andreu ja es respira germanor, ganes de participar i de mostrar a la ciutat de Barcelona i, per extensió a tot Catalunya, les grans xarxes que és capaç de crear la cultura popular. Des del dijous 25 de gener fins al diumenge 28 s’hi celebrarà la segona edició de la mostra Som Cultura Popular.
 
“Cal que mostrem importància de crear xarxes i estructures”, ha exposat el conseller de Cultura, Lluís Puig, des de Brussel·les, en un vídeo que s’ha projectat en la inauguració del Som Cultura Popular. Visiblement emocionada, Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, ha destacat el compromís ciutadà, gràcies al qual han rebut més de 100 propostes per a participar al Fòrum de la Cultura i l’Educació, que tindrà lloc dins del marc del Som Cultura Popular, com una secció paral·lela que aprofundirà, a través de debats, en l’àmbit de l’educació, eix vertebrador de la segona edició de la iniciativa.  
 
Carles Sala, director de Cultura de Proximitat de l’Institut de Cultura de Barcelona, ha destacat la bona notícia que és per al món de la cultura popular aquesta segona edició del Som Cultura Popular, i ha agraït la dedicació de Francesc Fabregat, cap de cultura popular de l’Institut de Cultura de Barcelona, veritable alma mater del projecte. “La cultura popular està en ebullició, i el gran nombre de propostes que s’han rebut ja és un símptoma d’èxit de la iniciativa”, ha destacat Laia Ortiz, regidora del districte.
 
L’última festa major de Gràcia en llibertat
 
A banda dels obligats discursos inaugurals, tots ells mesurats en la llargada,  la inauguració del Som Cultura Popular ha aportat un espectacle inèdit que ha fet caure en un estat d’hipnotisme al públic assistent. S’ha projectat, després d’una introducció amb el director del Museu Etnològic Josep Fornés, l‘historiador Manel Pérez, el músic Joan Gómez i Montserrat Garrich, encarregada de l’arxiu de l’Esbart Català de Dansaires,  un film domèstic de Francisco Rojo, sobre la Festa Major de Gràcia de 1935. L’última festa en llibertat, ja que un any després la Guerra Civil ho destruiria tot. La projecció ha comptat amb la música en directe del piano d’Òscar Igual, fruit d’un procés d’investigació que ha realitzat el músic Joan Gómez per tal que acompanyessin al documental músiques de l’època en la seva primera part, dedicada a mostrar els carrers guarnits, que podien mirar de fit a fit als que es realitzen actualment; i en la segona part, en la qual es veuen dansaires ballant, s’escoltessin les cançons populars que en aquell 1935 haurien ballat els dansaires de l’enregistrament. “A través dels balls que mostren les imatges, evidentment sense so, hem endevinat quin tipus de cançó era”, exposa Gómez.
 
La projecció ha permès un viatge en el temps, no només a través de les imatges, sinó també per la música que ha sonat en directe, tal com es feia a les pioneres projeccions de cinema, abans que a la pel·lícula de cel·luloide s’hi incorporés una banda de so. Del document ha destacat també el vestuari dels dansaires, vestits de gala de l’època, però no amb el típic vestit català que associem a la dansa dels esbarts. Amb aquest vestuari, en acabar la projecció dues parelles de l’Esbart Català de Dansaires han recreat alguns dels balls del documental: el ball pla i el ball de nans nous de Berga.
 
Per tancar aquesta sessió inaugural s’ha comptat amb la presència de Teresa Rojo, filla de Francisco Rojo, i neboda del coronel republicà Vicente Rojo, que ha recordat com quan ella tenia 11 anys el seu pare editava el documental. Amb una envejable nitidesa intel·lectual, als seus 93 anys, ha explicat que va haver de patir l’exili que la va portar a establir-se dels 17 als 22 anys a Mèxic, on el seu germà va esdevenir un pintor reconegut.
 
La jornada inaugural, la qual a més de fer una picada d’ullet a la celebració del bicentenari de la festa major de Gràcia, ha ofert un document inèdit i impossible de veure enlloc més. De ben segur que al llarg del Som Cultura Popular, incloent-hi la secció paral·lela del Fòrum de l’Educació i la cultura Popular, oferirà moments (conferències, actuacions, presentacions) que valdrà la pena viure.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article