Notícia

La Casa de la Sardana presenta el seu Club d'Amics

Sardanes


La Casa de la sardana, situada al carrer Pou de la Figuera 15 de Barcelona, forma part de les cases de la Festa de Barcelona, així com aspira a oferir una programació estable d’activitats al llarg de l’any per al conjunt dels seguidors de la sardana de tot el país. Amb menys d’un any d’activitat, la tarda del dimecres 24 de gener ha presentat el Club d’Amics de la Sardana, coincidint amb la primera de les projeccions del cicle d’audiovisuals de la sardana, un treball de Queralt Pedemonte, dedicat als 90 anys de l’Aplec de la sardana de Calella.
 
El Club d’Amics de la Sardana serà una via de comunicació de totes les iniciatives que es duguin a  terme des de la Casa de la Sardana, i té l’objectiu de ser transversal, és a dir, és un cub obert i gratuït i tothom que en formi part, sigui o no membre d’un grup sardanista, rebrà la informació de les activitats que es duran a terme a la Casa de la Sardana i les seves entitats associades. De moment, per fer-se'n membre només cal omplir físicament amb les dades personals una butlleta d'inscripció, disponible per ara a la pròpia Casa de la Sardana (carrer del Pou de la Figuera, 15 baixos, a Barcelona).
 
90 anys d’Aplec a Calella
 
El Club d’Amics de la Sardana s’ha presentat dins la primera de les sessions del cicle d’audiovisuals que un cop al mes projectarà treballs audiovisuals dedicats a la sardana. Dimecres 24 de gener Queralt Pedemonte, membre de la junta de l’Agrupació Sardanista Calella, i codirectora del programa Coblejant de Ràdio Calella, ha presentat el documental que ha dirigit dedicat als 90 anys de l’Aplec de Calella, acompanyada de Marc Vilalta, realitzador de Ràdio Televisió Calella.
 
Titulat 90 anys d’Aplec a Calella, el documental traça la història de l’emblemàtic Aplec Pairal de la Sardana de Calella. Combinant una bona recerca històrica, que presenta enregistraments audiovisuals històrics amb entrevistes a persones lligades a l’Aplec, i grabacions del darrer aplec celebrat, el documental aconsegueix resseguir l’itinerari de l’Aplec al llarg de quasi un segle, amb escenes sensorials que transmeten les emocions que s’experimenten en ballar sardanes.
 
Després de la projecció s’ha obert un torn de debat on, animats per la directora Queralt Pedemonte, s’ha tractat com millorar la visualització dels esdeveniments sardanistes, i també maneres per aconseguir una paritat de gènere en els grups sardanistes. Pel que fa al primer dels temes s’ha arribat a la conclusió que la col·laboració dels grups sardanistes amb altres associacions festives de barri o de poble és essencial. “Els grups han de poder saltar-se el guió i participar allà on se’ls demani, o proposar col·laboracions. Sovint els grups sardanistes acorden el programa d’activitats a principis d’any i no són permeables a participar en noves trobades que sorgeixin espontàniament al llarg de l’any, com ara que per a una diada gegantera al poble, se’ls cridi per a ballar”, ha exposat Víctor Rodríguez, de l’Agrupació Sardanista de La Garriga.
 
“I si no funciona, cal continuar provant”
 
“Cal experimentar, proposar activitats que engresquin al públic, i si no funcionen provar-ne d’altres”, ha exposat Pedemonte. Entre els assistents s’ha parlat de l’Aplec de la sardana del barri de Sants de Barcelona, que ha aconseguit ressò més enllà de la ciutat, en programar una cargolada juntament amb l’Aplec, i ja s’ha establert com una cita per a molts sardanistes.
 
La qüestió de gènere és més difícil de generalitzar, ja que hi ha entitats amb paritat o fins i tot en les que hi ha més dones que homes. Añ col·loqui s’han aportat algunes reflexions com ara la dificultat de canviar els rols habituals en les preparacions dels Aplecs. Amb tot, hi ha hagut unanimitat en què la sardana és una dansa que promou la igualtat i on tothom hi és benvingut. “Al documental he volgut tenir present una visió de gènere, entrevistant el mateix nombre d’homes que de dones, com també una perspectiva generacional, amb persones de més edat i joves que senten i viuen la sardana”, ha afirmat la directora. Sobre l’aspecte generacional al llarg del col·loqui s’ha immiscuit més d’un cop l’opinió que el sardanisme s’ha saltat tota una generació. La dels qui ara tenen cinquanta-seixanta anys, que es va allunyar de la sardana i ja no s’ha pujat al tren, de manera que són els avis els qui han ensenyat a estimar (i a  ballar) la sardana als seus néts, de manera que sortosament hi ha una generació jove que s’emociona per la dansa del país. Si bé generalitzar és complicat, no sembla un disbarat la qüestio generacional, i de ben segur que aquesta temàtica podrà ser tractada en noves sessions de debat dins la Casa de la Sardana.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article