Notícia

«Som» per la sardana dansa nacional de Catalunya

La revista Som, publicació de cultura popular catalana, dedica dues pàgines de la darrera edició a glossar la proposta que la sardana sigui considerada «la dansa nacional de Catalunya», com volen les organitzacions del sardanisme més actiu encapçalades per la Federació Sardanista de Catalunya i la Unió de Colles Sardanistes, amb el suport de 270 cartes d’ajuntaments, diputacions i consells comarcals.

El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya declarà la sardana Patrimoni d’Interès Nacional i l’11 de novembre al Palau de la Generalitat es féu el lliurament del diploma acreditatiu d’aquest nomenament. La revista Som pren posició davant del fet: «Cal dir que això no és el que el sardanisme vol i àdhuc reclama, sembla més aviat un succedani per a quedar bé i sortir del pas.» Davant de l’argumentació que, amb la legislació actual, no es podia fer d’una altra manera, repliquen que en política, quan convé, es poden fer moltes coses i, si no interessa, tot són arguments que es fan servir per a sortir del compromís. «Trobarem al llarg de la història de la sardana —insisteix una nota editorial de la revista— quantitat d’intel·lectuals catalans que li han donat aquest tractament: Dansa Nacional de Catalunya.»

A continuació, es publica íntegre el discurs pronunciat per Bartomeu Duran i Olària, president de la Federació Sardanista de Catalunya, el dia del lliurament, amb un gest que qualifiquen de meritori, elegant, diplomàtic i contundent, i que, en síntesi, es fonamentà a acceptar-ho tot dient: «Hem aconseguit, de moment, que sigui considerada element festiu patrimonial d’interès nacional. És el primer pas per a reclamar que oficialment sigui considerada Dansa Nacional de Catalunya.»

Cinc anys de negociacions, de reunions amb els polítics representants del Parlament de Catalunya, amb la ponència parlamentària redactora de l’Estatut de Catalunya. «La nostra intenció era —diu Bartomeu Duran— que el Títol Preliminar del nou Estatut, dedicat als elements de representació i simbologia, així ho expressés.» Es tractava que la constitució catalana ja definís que la sardana era la dansa nacional.

«Quan en veure que aquest camí no ens portava enlloc, ni a cap solució definitiva i que tot eren copets a l’esquena, però cap acord, i passaven els dies i els anys sense que ningú volgués, o pogués, solucionar la nostra petició, es va decidir endegar una iniciativa de mobilització de base.» Els suports aconseguits per tot l’enrenou provocat van fer que el Govern de la Generalitat acordés el dia 5 de maig del 2009 iniciar el procediment necessari i encarregués al Departament de Cultura preparar el decret legal per a fer-ho oficial, fins que es produí l’esmentat reconeixement que el sardanisme considera insatisfactori. «Perquè quedi ben clar... —insisteix Bartomeu Duran—. Ni ara ni mai renunciarem a aconseguir la denominació oficial de la sardana com a Dansa Nacional de Catalunya. Avui estem acceptant aquesta denominació com una primera fase superada. Gràcies per aquest reconeixement, però no el considerem el punt culminant de la nostra sol·licitud.»

Més de 3.000 activitats sardanistes arreu de Catalunya són l’expressió del gran impacte que té el sardanisme des d’un punt de vista social, cultural i econòmic. «No hi ha cap altra manifestació cultural en tot el país que pugui organitzar tantes activitats en un sol any i que promogui la implicació de tantes persones.» Ho avala l’estudi sobre el tercer sector iniciat l’any 2008 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Un total de 600 entitats sardanistes col·loquen el món de la sardana com el que té més associacions de la cultura tradicional. Tot plegat justifica el paràgraf final del discurs del president de la Federació Sardanista, després dels agraïments als polítics que els han ajudat en aquest procés. Hi afirma Duran: «El camí no ha fet més que començar. És possible que sigui llarg i complicat, però els sardanistes, com a bons catalans, tenim seny i molta paciència.» I després es refereix al fet que les primeres citacions del nom de la sardana es remunten a la segona meitat del segle XVI i que l’any 1850, en incloure la tenora a la cobla, es va dur a terme una modificació que encara és actual. «Mentre hi hagi voluntat popular, les sardanes seguiran existint i els sardanistes seguirem demanant el mateix: que la sardana sigui declarada Dansa Nacional de Catalunya.»

Comentaris

Gabriel Vicente BCN
2.

És molt important, i bonic, que la sardana obtingui un certificat oficial. De caducitat, com els iogurts?. És penós com han desacreditat la dansa -música i coreografia- els personatges què, de fa anys, gestionen, des de manta organització, la vida -la mort!- de la nostra Dansa Nacional, tingui o no, reconeixement oficilal, que no l'ha necessitat mai, el tenir aquesta no- minació. Ni oficial, ni oficiosa.

Marc Sabatés i Laporta Signes França
1.

CATALUNYA SOM UNA NACIO //*//

Comenta aquest article