Notícia

Ha mort Lluís Virgili, dinamitzador de les corals catalanes

Cant coral


Lluís Virgili Farrà serà recordat com un dels grans renovadors de les corals catalanes durant la segona meitat del segle XX.  Dijous 28 de desembre va morir deixant enrere un extens llegat en pro de la recuperació i la divulgació del cant a Catalunya. Una trajectòria que va ser recompensada amb la Creu de Sant Jordi l’any 1986, i que en fer-se pública la notícia de la seva mort, ha tornat a mostrar el reconeixement unànime envers la seva figura.

Nascut a Manresa l’any 1925, Virgili coneix l’afició pel cant com a membre de l’Escolania de Montserrat (1932-34). Una afició que també viu amb una gran intensitat a casa seva. No debades, és fill d’Antoni Virgili i Piñol, director de l’Orfeó Lleidatà durant els anys 30, que tanta importància havia tingut en la recuperació de l’entitat durant els anys de la República. Quan només tenia 12 dotze (1937), Lluís Virgili afronta el seu assassinat en mans de les tropes franquistes.

Malgrat aquest terrible xoc, no abandona les ganes de seguir treballant en la divulgació de les corals catalanes. L’any 1953 assumeix la direcció de l’Orfeó Lleidatà, càrrec que exercirà ininterrompudament fins al 1991. Durant aquest període, contribueix decididament a recuperar les corals dels municipis lleidatans que s’havien perdut. Per aconseguir-ho, treballa en dos grans eixos programàtics: la formació als directors de cant coral seguint els estàndards europeus, i l’assumpció d’una nova metodologia pedagògica adreçada específicament als nens.

Juntament amb Oriol Martorell, Virgili projecta els Cursos Internacionals de Direcció Coral (1964), originàriament influenciats per les tècniques d’aprenentatge franceses, i que durant més de 30 anys tindran una importància cabdal en millorar el nivell dels cantaires catalans. Paral·lelament, explora nous àmbits d’aprenentatge pels nens més adequats a les seves necessitats vitals. En aquest empeny s’inventa una iniciativa fins llavors inèdita: les colònies musicals (1968), concebudes com una oportunitat per explorar nous sistemes didàctics.

Com a diputat al Parlament de Catalunya durant la primera legislatura des de la recuperació de les llibertats democràtiques (1980-1984),  forma part de la comissió consultiva del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya. Des d’aquest àmbit, va treballar perquè totes les escoles catalanes tinguéssim un piano a cada escola.

Tal com la concebia Virgili, el cant coral també era una oportunitat per teixir culturalment el país. En una entrevista concedida l’any 2009 a l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català –entitat editora de Tornaveu—, s’expressava en aquests termes: “Si no hagués estat pels cors, els esbarts, els sardanistes, els excursionistes... la Renaixença s’hauria convertit en una societat elitista. El qui va projectar la Renaixença cap al poble, que li va fer descobrir la dignitat de la seva llengua i de la seva història, som nosaltres, que vam agafar aquestes idees i les vam transmetre als cantors. I quan anàvem a cantar nosaltres fèiem pàtria”. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article