Notícia

Pere Baltà: Els ateneus, l'empenta cultural de la societat catalana (revista Sàpiens)

La darrera edició de la revista Sàpiens fa una extensa anàlisi del naixement dels ateneus, a partir de la rotunditat de l’afirmació «els cercles on es va formar la nostra societat civil». L’article, que signen l’escriptora Agnès Rotger i l’historiador Albert Testart, autor del llibre El Casino Menestral Figuerenc, fa un recorregut pel llarg segle i mig d’història, a partir de la creació dels primers ateneus, que els autors situen en el debat intel·lectual impulsat per una burgesia il·lustrada emmirallada pel mateix fenomen que es produïa a Europa.

L’estudi que publica Sàpiens, amb tot un seguit d’il·lustracions molt representatives d’aquest corrent associatiu, ens dóna l’amplitud de la tasca desenvolupada per una minoria burgesa que «volia contribuir al progrés de la societat i a l’educació de les classes més desfavorides. Les imatges ens situen d’entrada a la tertúlia que freqüentava Josep Maria de Sagarra a l’Ateneu Barcelonès, amb imatges de les seves magnífiques biblioteca i sala d’actes. També ens mostren un recital de l’Orfeó del Casino Menestral de Figueres i una aula del seu grup escolar, un assaig teatral i un entrenament esportiu als Lluïsos de Gràcia, una classe de pintura a l’aire lliure de la secció de belles arts del Casal de Vilafranca, una activitat d’esbarjo a l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet... Tot plegat per a introduir-nos en la diversitat de les activitats que promovien i acollien les magnífiques instal·lacions d’uns ateneus que, des dels fonaments ideològics dels seus promotors eren «associacions de tots els colors», des del racionalisme de l’Ateneu de Sants, que acollí el Congrés d’Obrers de la Confederació Regional de Treball de Catalunya, a l’Ateneu Democràtic Regionalista del Poble Nou, creat el 1902 sota el paraigua de la Lliga, passant pels maçons com fou el cas del Casino Menestral de Figueres, fins als promoguts pels carlins o per l’Església.

És molt il·lustrativa la recreació d’una conferència al «local de l’Ateneu, un diumenge a la tarda del 1861. L’encarregat de la conferència setmanal saluda amb somriures educats els socis que van entrant, vestits impecablement amb jaqueta i llaç fosc sobre la camisa blanca. Avui la sessió es fa a la sala de lectura, que és l’orgull de l’entitat, amb els seus grans llums de vellut amb orles, cortines pesades i elegants que atenuen la llum, i sobretot, és clar, la col·lecció creixent de llibres i els diaris locals i estrangers...». La descripció precisa que «s’evita qualsevol qüestió que pugui recordar ni llunyanament una opinió política», que està rotundament prohibida als estatuts de l’entitat, quan «encara falten vint-i-sis anys fins que es reconegui el dret d’associació». Es vivia en estat de setge i de guerra, sense garanties constitucionals, en una societat que prosperava industrialment, però els obrers patien unes duríssimes condicions de vida. Els autors citen un estudi d’Ildefons Cerdà que fa estadística sobre uns sous de misèria, una quarta part del quals es dedicava a comprar pa. «Les condicions higièniques eren deplorables, no hi havia seguretat social ni descans dominical i només estaven escolaritzats una petita part dels infants.»

Afirmen que «en aquestes condicions el 1854 va néixer a Mataró el primer ateneu de Catalunya...», oblidant —segurament perquè no han accedit a la informació— que encara és actiu el Comú de Particulars de la Pobla de Segur, fundat el 1818, precisament per a lluitar contra el monopoli de què gaudia un molí de blat. Pel fet de ser el més antic de Catalunya i de l’estat, el Comú fou guardonat el 1993 amb el Premi Nacional de Cultura Popular i actualment gaudeix d’unes magnífiques instal·lacions i de les rendes sorgides d’un gran patrimoni.
El autors del text es fascinen pel model més clàssic dels ateneus (biblioteca, conferències, cafè, sala d’actes, vida social...) que ha perdurat gràcies a la propietat social i patrimonial que ara mateix ofega no poques d’aquestes societats. Segurament per la carència d’informació gràfica que el 1939 fou destruïda o confiscada pels guanyadors, que tenien entre cella i cella liquidar Catalunya culturalment, com van fer amb el mític Ateneu Enciclopèdic Popular, fundat com deien els seus estatuts «pels obrers del treball, ajudats pels obrers de la ciència», només han pogut fer referència als ateneus obrers com el de Badalona, l’Hospitalet o Sants. Quan justa és la menció a l’obra coral de Josep Anselm Clavé, però cal precisar que no poques de les seves societats corals —la primera es fundà el 1845— van optar per l’estructura social dels ateneus i han perdurat; com també és just el reconeixement al paper dels ateneus —que van compartir amb les corals— en el desenvolupament de serveis assistencials i de solidaritat, a través de socors mutus, la primera versió de les actuals mútues privades.
M’han semblat necessàries aquestes precisions, sense desmerèixer l’aportació que ha fet Sàpiens a la divulgació de la història dels nostres ateneus, sorgits dels corrents culturals que ens van arribar d’Europa, bàsicament la Il·lustració i l’Enciclopedisme, i que van ser adoptats per la societat catalana com a alternativa a la desídia d’un Estat que actuava d’esquena al model de benestar social que ja s’impulsava al nord dels Pirineus. Cal recalcar que, insòlitament, Catalunya encara disposa de més de quatre centenars d’aquestes entitats. L’any 1997 en vaig censar exactament 428 en elaborar un Informe sobre els Ateneus Històrics per al Departament de Cultura de la Generalitat que, recentment i segons consta, ha servit de base per a elaborar les propostes que afecten els ateneus del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya. Es tendeix a pensar que aquesta és una realitat històrica, com una herència del passat ja caducada, oblidant que no existeix —ni a la mateixa Europa que l’impulsa— una xarxa d’equipaments públics de tanta qualitat i extraordinària presència arreu del territori. L’oblit es produeix fins i tot quan arriba l’hora de legislar, com va succeir en el referit Pla d’Equipaments, contestat encertadament per la Federació d’Ateneus de Catalunya que presideix Pere Joan Pujol, que insisteix reiteradament en la necessitat de posar al dia un patrimoni que es creà amb les mans i l’esforç del poble, com Sàpiens ens ha sabut explicar.


Comentaris

Pere-Joan Pujol Pau
1.

Molt encertades les puntualitzacions que fas Pere. És bo recordar però mai viure de la Història, ara cal recomençar de nou i posar els ateneus en primera línia de la cultura popular

Comenta aquest article