Notícia

Festes d'Algemesí: un mosaic viu de la cultura valenciana

Aplecs i festes

Són especialment conegudes per les muixerangues, però les Festes de la Mare de Déu d’Algemesí (7 i 8 de setembre) ofereixen un espectre festiu molt més ampli. Una seixantena de composicions musicals, representacions teatralitzades, celebracions amb reminiscències de totes les cultures que han format la identitat mediterrània (romana, cristiana, musulmana i jueva), i una gran varietat d’expressions folklòriques: el ball de bastonets, els de les pastoretes, la dansa de la carxofa i els arquets, els tornejants, o el ball de les llauradores, entre altres. Tot aquest mosaic festiu, capaç de mobilitzar més de 1.400 figurants,  ajuda entendre perquè van ser declarades l’any 2011 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per a la UNESCO.

El nucli dur de la festa se celebra en l’esmentat cap de setmana del 7 i 8 de juliol, vigília i dia de la Mare de Déu, però els preparatius i veneracions comencen molt abans. Tot i que els motius de lloança de les misses celebrades durant la novena (29 d’agost – 6 de setembre) canvien cada dia, els algemesins sempre acabaren la pregària demanant que sigui “salut [entengui’s protecció] de tots els hòmens” i “particularment dels seus infants; per les escoles i pels mestres d’una manera especialíssima. Els textos de la pregària, escrits l’any 1967 per l’escriptor local Martí Domínguez, també demanen “una organització social més justa, cristiana i amorosa”. En l'àmbit no religiós, aquests nou dies també s'aprofiten per assajar públicament bona part de les expressions que conformaran la professó en honor a la Mare de Déu.

És impossible preveure quina influència tindrà, a llarg termini, la gran repercussió mediàtica que la declaració de la UNESCO ha suposat en les festes. Per mantenir la implicació de la població local en la seva organització, el Patronat de la Festa declina qualsevol subvenció pública, “obligant” els veïns a participar en el seu finançament. La mateixa composició d’aquest òrgan, format per veïns dels quatre barris d’Algemesí, representants polítics i eclesiàstics, i membres de les entitats que hi participen, demostra la naturalesa transversal de la festa. Paral·lelament, el Patronat vetlla perquè els algemisencs segueixin guarnint les seves cases per la professó de la Mare de Déu, i puguin participar (tots aquells que ho desitgin) com a portadors.  

Malgrat que cal remuntar-se al primer terç del segle XIX per trobar la primera referència documental de bona part de les expressions de la professó, les Festes d’Algemesí segueixen incorporant nous elements, com ara l’schola cantorum (1971) o els campaners (2007). Podeu visitar tots els elements de la festa en el Museu de la Festa d’Algemesí

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article