Notícia

Basters, guarnicioners i traginers, els oficis originats pel transport de mercaderies

Tres tombsPatrimoni ImmaterialExposicions


La gran acceptació, quasi simbiòtica dels telèfons mòbils intel·ligents (tal com hem acordat anomenar-los), o l’ús del correu electrònic, o si ens remuntem una mica més enrere del cotxe, o el tren, ha fet que oblidem que no fa tants anys la vida no havia donat aquest salt i en moltes zones el 1950 s’assemblava més al segle XVII que no pas al 2017. És així com l’exposició Basters, guarnicioners i traginers al Montseny, fins a l’11 de setembre al Museu Etnològic del Montseny a Arbúcies, mostra com el paisatge i l’orografia del massís del Montseny van originar professions associades a les formes de transport per tal de proveir als pobles del Montseny, i no només: també a la zona de Barcelona, de carbó o d’altres materials provinents de l’explotació forestal o agrícola com llenya, rodells, suro o raïm, entre d’altres.
 
Cal destacar que fins a l’últim terç del segle XIX la xarxa de comunicacions de gran part del nostre país es basava en el model de vies de l’època romana, que comunicaven les diferents capitals i a partir de les quals sortien els camins de carro o de bast que permetien accedir als pobles de l’interior. Gràcies als primers mapes topogràfics del Montseny, de finals del segle XIX, es pot observar l’absència de vies de comunicació importants entre les parts altes del Montseny i els pobles situats a la part baixa del massís. És així com professions com la dels basters, guarnicioners i traginers esdevé de gran importància en permetre la comunicació  entre les zones altes del Montseny.
 
A través de fotografies, vídeos i instruments de treball, es recreen oficis com el de bastoner, que eren els encarregats de construir les selles o basts que es col·locaven als lloms dels matxos per carregar els materials. Posteriorment els guarnicioners eren els qui completaven el treball del baster creant les corretges, i diverses peces per acomodar el bast al matxo. Precisament els matxos eren els encreuaments de someres (rucs) i cavalls que garantien una espècia creada per l’home amb major resistència per a suportar les càrregues. Finalment els traginers eren els qui conduïen els matxos amb les mercaderies.
 
Precisament que aquests oficis fins el 1950 i alguns anys posteriors es mantinguessin com eren al llarg del segle XVIII i XIX permet que hi hagi documents fotogràfics o vídeos que permeten, com si d’un viatge en el temps es tractés, entendre no només uns oficis, sinó unes formes de vida que avui ens semblen tan llunyanes. Aquesta exposició, produïda pel Museu Etnològic del Montseny, s’emmarca dins el programa d’activitats de la Xarxa Territorial de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article