Notícia

30 anys i retrobament dels fallaires de les Valls d'Andorra

Patrimoni Immaterial

La cremada de falles a Andorra aquest any ha tingut una significació especial. Per dues raons. D'una banda pel fet que ha fet 30 anys des que un grup de joves d'Andorra la Vella van revifar la tradició fallaire que estava en vies d'extinció i només se celebrava en cercles familiars i íntims. De l'altra perquè les quatre comunitats fallaires de les Valls d'Andorra -Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Encamp- iniciaven un retrobament que els ha de conduir en el decurs de l’any vinent a la constitució d'una entitat jurídica -possiblement associació nacional- que els representi davant de les institucions nacionals i internacionals, però preservant cadascú la seva identitat i la seva especificitat a l'hora de fer la festa de les falles.
 
Tot plegat es va poder visualitzar la tarda del dia 23 de juny a la tarda, quan en el marc de l'acte conjunt que es realitza a la plaça del Consell General entre l'Associació Fallaires d'Andorra la Vella i el Centre de la Cultura Catalana per la rebuda de la Flama del Canigó, i davant d'una àmplia representació institucional encapçalada pel cap de Govern, Toni Martí, i el síndic general, Vicenç Mateu, es va homenatjar a qui va ser l'impulsor de la recuperació fallaire: el Fidel Solsona Bagués. En l'acte es va fer especialment esment de qui va traspassar els seus coneixements sobre les falles, Pere Canturri Montanya, que va morir poques setmanes abans que la festa fos inclosa el desembre del 2015 per la Unesco dins la Llista representativa del Patrimoni cultural immaterial de la humanitat. En els discursos, fets per Pere Canturri fill i pel president de l'Associació Fallaires d'Andorra la Vella, Santi Sánchez, es va recordar que durant molts anys aquells joves van ser considerats per les institucions com a "quatre arreplegats", però que amb la seva perseverança i tossuderia al cap de 30 anys han arribat a tocar el cel.
 
I l'altre plat fort de la jornada, la visualització del retrobament entre colles fallaires amb una cremada conjunta a la plaça del Consell General en la qual un fallaire de cada col·lectiu feia rodar una falla -un fet mai vist-, i que posteriorment van anar passant a les autoritats. I enmig de tot plegat, el relleu de fallaire major i menor d'Andorra la Vella: Albert Roig va traspassar la capa vermella a Lídia Samarra, nova fallaire major; i Gisela de Haro la capa taronja a Ígor Véliz, nou fallaire menor.
 
A la nit, els carrers de les quatre parròquies -Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Encamp- es van omplir de gent per veure com més de 200 fallaires feien rodar les falles i encenien les respectives fogueres de Sant Joan. El col·lectiu més nombrós, Andorra la Vella, va començar amb el ritual del bateig de foc a la placeta del Puial, pel qual els joves fallaires que passen de rodar llum a rodar foc cremen una falla tradicional al voltant de la petita foguera. És l'únic moment que es pot veure la cremada de la falla tradicional feta d'escorça de beç enfilada en un pal de boix. Després es va iniciar el recorregut pels carrers del Centre Històric d'Andorra la Vella que va acabar a la plaça Guillemó on, després d'encendre la foguera amb les falles, l'Esbart dansaire d'Andorra la Vella va finalitzar la nit amb l'actuació del Ball de bruixes.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article