Notícia
Nova Tinguda Blanca: la història de l'Ateneu Barcelonès
ReflexióLa història d’una entitat és el sumatori de totes les persones que n’han format. La prestigiosa llista de personalitats que han ostentat la presidència de l’Ateneu Barcelonès ja certifica, per sí mateixa, la importància que aquest ha tingut els darrers 150 anys en la societat catalana. Manuel Duran i Bas, Lluís Domènech i Montaner, Àngel Guimerà, Josep Pous i Pagès, Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d’Olwer o Josep Yxart són alguns noms, entre molts altres, que han gaudit d’aquest privilegi.
En la propera Tinguda Blanca, que tindrà lloc el 26 de juny (19:30h) al Taller de Barcelona del Gran Orient de Catalunya (Carrer Mallorca, 125, baixos), Jordi Casassas Ymbert presentarà la conferència L’Ateneu barcelonès, la seva història. Des de la triple vessant de president de l’entitat, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, i autor dels llibres L’Ateneu Barcelonès, dels orígens als nostres dies (1986) i L’Ateneu i Barcelona, un segle i mig d’acció cultural (2006), Casassas ha estudiat intensament la influència de l’entitat en el conjunt de la societat catalana.
Constituït l’any 1860, l’Ateneu aviat va erigir-se com un centre referent en la promoció cultural. Les seccions acadèmiques que albergà durant el darrer terç del segle XIX foren el germen necessari per la creació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907), encara vigent. Al mateix temps que feia créixer la seva importància com a punt de trobada dels cercles artístics, es nodria d’un gran fons bibliogràfic i documental. Recollint l’esperit de Manuel Milà i Fontanals, primer bibliotecari de l’entitat i impulsor de la Renaixença, esdevingué un espai on la intel·lectualitat podia contraposar lliurement les seves teories.
Fins que el franquisme esbotzà dràsticament la seva trajectòria, l’Ateneu Barcelonès esdevingué un actiu molt poderós en la normalització del català com a llengua política i la consolidació del catalanisme com a subjecte polític. En la conferència La llengua catalana (1896), pronunciada per Àngel Guimerà, el llavors president de l’entitat realitzà una autèntica declaració d’intencions: l’Ateneu Barcelonès esdevindria un promotor del catalanisme cultural, com ja havia esdevingut, però també polític. El pas endavant d’una generació sense el qual pot explicar-se el floriment intel·lectual que, 20 anys més tard, lideraria la Mancomunitat.
La conferència de Jordi Casassas ajudarà a comprendre aquest llegat del qual encara avui en som deutors. L’entrada a la Tinguda Blanca és lliure.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació
Associacionisme Bestiari i Imatgeria Cant coral Castells i Falcons Catifaires Diables i dimonis Esbarts dansaires Festes i festivals Gegants Joc Tradicional Música tradicional Pastorets Patrimoni Immaterial Pessebristes Puntaires Sardanes Societats musicals Teatre Trabucaires Tres tombs Reflexió
Segueix-nos