Ara que el concepte “postveritat” ha penetrat amb tanta força en els cenacles periodístics i polítics, és un bon moment per plantejar-nos els fonaments filosòfics sobre el qual s’aixeca el sistema de valors occidental. Quina vigència mantenen els ideals de la Il·lustració en les societats contemporànies? Quina importància adquireixen conceptes com la “veritat” o “coneixement” en un context politicosocial marcat per les campanyes pel màrqueting?

L’escriptor i periodista Pere Baltà hi reflexionarà en la conferència L’impacte de la il·lustració a Catalunya arriba fins al segle XXI’ organitzada el 13 de juny (19:15h) a la Sala d’Actes de la Biblioteca Antonio Martín, del Prat del Llobregat. Durant la xerrada, organitzada per l’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat Tintablava, Baltà exposarà la transcendència de la Il·lustració per entendre el ric teixit associatiu català. Un fil històric amb més de 250 anys de continuïtat, i que en bona mesura ha vertebrat Catalunya durant tot aquest temps.

Les millors idees són tan complexes d'explicar com senzilles d’entendre. I la Il·lustració no és una excepció. La conferència de Baltà n’explicarà uns orígens, al nord dels Pirineus el segle XVIII, marcats per difondre el coneixement als segments de població que no hi tenien accés. Una voluntat reflectida a través del moviment enciclopedista, fortament perseguit per les elits franceses, i la posterior creació –ja al segle XIX- d’una xarxa pública de biblioteques i museus.

A Catalunya, on les influències francòfones casen molt bé amb l' oposició lliberal al règim absolutista, els ideals de la Il·lustració es canalitzen amb gran empenta gràcies al naixement del moviment claverià, mitjançant el qual la classe obrera comença a dotar-se del coneixement i els aprenentatges negats per les classes benestants. Tal com reflectiria el mateix Baltà en el llibre L’altra resistència, la relació íntima entre llibertats polítiques i fortalesa del món associatiu ha arribat, i es manté intacte, en els nostres dies.