Notícia

Les xarxes de gestió cultural, a debat en una jornada formativa de la Generalitat

Reflexió

Les noves formes de difusió de la informació a través de les xarxes socials obren un món de possibilitats per difondre activitats de tota mena, i en el món de la cultura popular són un factor clau en la millora de la gestió de l’activitat festiva i associativa. Conscient de la irrupció massiva de les noves tecnologies en la vida quotidiana i les noves formes de treball en xarxa, el departament de Cultura de la Generalitat fa anys que treballa en la línia de donar suport al món de la cultura popular i associativa per tal que exploti al màxim les eines disponibles. En concret, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals impulsa, jornades formatives amb un marcat caràcter pràctic, que volen incidir en aspectes concrets de la gestió associativa i en l’intercanvi de models de funcionament.
 
Una d’aquestes accions és la jornada formativa adreçada a tècnics municipals de l’àmbit de la cultura i a gestors culturals, en el marc de les Jornades de gestió de la cultura popular, que se celebra el dimarts 16 de maig, de 9.30h a 12.30h a la Filmoteca de Catalunya en col·laboració amb la Fira de la Mediterrània. La jornada té l’objectiu de “donar a conèixer models i estratègies de treball en xarxa i analitzar-ne el funcionament per tal de potenciar les xarxes existents i oferir recursos per a l'impuls del  treball col·laboratiu en la planificació, gestió, comunicació i visibilització de projectes culturals”.
 
A la jornada Xarxes d’esdeveniments culturals Per què? Com s’estructuren? Com es gestionen?, els assistents veuran amb casos pràctics com el treball en xarxa permet fomentar la cooperació per assolir una major eficiència dels recursos, concertar recursos i organitzar serveis d'economia d'escala per al conjunt d’esdeveniments o d’equipaments que formen part de la xarxa. L’eficiència organitzativa i de gestió, la relació amb els públics o la calendarització i programació d’esdeveniments són objecte, entre d’altres, del treball en xarxa.
 
A Catalunya hi ha algunes xarxes de l’àmbit de la cultura d’arrel que funcionen i que poden servir d’exemple. És el cas de la  Xarxa de Teatres d'Ateneus de Catalunya, integrada per 27 entitats, amb un total de 30 sales de teatre, que suposen 10.015 butaques repartides en 23 municipis catalans. També l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, integrat per 22 entitats, que fa tasques d'identificació d'oportunitats de recerca, detecció d’amenaces, borsa d'investigadors i difusió. Finalment, la Plataforma Arts de carrer, que agrupa festivals, fires i mostres que tenen les arts de carrer com a principal eix conductor de la seva programació.
  
La jornada ha de ser també un punt d’intercanvi d’experiències entre ajuntaments i tècnics, que aporti elements per poder valorar l’impacte i la viabilitat de crear una xarxa, les seves implicacions pressupostàries i de personal, i en definitiva, si és la millor manera de gestionar en funció de les necessitats de cada territori. 

Us podeu inscriure a la jornada en aquest enllaç

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article