Notícia

Reus, generadora de cultura des del carrer 

Dissenyades amb la voluntat de fer de les ciutats i de la cultura un instrument de cohesió social, participació ciutadana i desenvolupament econòmic, les capitals de la cultura són, conjuntament amb els Jocs Olímpics o grans competicions esportives i les exposicions universals, “les grans iniciatives que permeten que una ciutat tingui protagonisme nacional i internacional positiu”, assegura a Tornaveu el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, en ser preguntat sobre la importància per a Catalunya de l’impuls l’any 2004 de la Capital de la Cultura Catalana, que enguany recau en Reus. 
 
Tudela remarca que la Capital de la Cultura Catalana té unes característiques que la fan especial en relació a d’altres capitals de la cultura: “En primer lloc, perquè la seva instauració i desenvolupament anual es fa des de la societat civil en col·laboració amb l’ajuntament i les institucions del territori, i en segon lloc, perquè s’adreça a un espai lingüístic que inclou quatre estats d’Europa”. És per aquesta dimensió, afegeix Xavier Tudela, que “aquesta iniciativa ens permet visualitzar anualment l’enorme riquesa cultural que té el nostre país a través d’una ciutat que es converteix en referent i punt de trobada”.
 
I enguany és el torn de Reus, que ha donat el tret de sortida a una llarga llista d’activitats que s’allargaran durant tot el 2017. Ja són més de 80 projectes confirmats i una previsió d’arribar més de 200 activitats, que tindran en comú la innovació, el concepte d’inclusió i la superació de les barreres econòmiques i socials, que impliquin diferents col·lectius o també persones amb discapacitats. Tot això juntament amb una important valoració de la creativitat, la presència de talent emergent, l'experimentació cultural, la sostenibilitat i la projecció de futur que puguin tenir les propostes. “Pel treball de preparació, la complicitat ciutadana i l’esforç de tothom, estem convençuts que Reus 2017 marcarà un abans i un després per a la ciutat i per a la cultura catalana”, ha conclòs Xavier Tudela a Tornaveu.
 
Per altra banda, la capitalitat de Reus és vista com “un estímul per fer coses especials des del teixit associatiu, posar en valor aquesta feina de generar constantment cultura, molt més enllà de les sortides puntuals al carrer de les entitats, perquè també es genera cultura fent recerca”. Així s’expressa a Tornaveu Salvador Palomar, coordinador del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa. I de portes enfora, aquesta capitalitat per a Reus és “una oportunitat per relacionar-nos més amb el territori, i sobretot, per posar Reus en el mapa, que s’ha caracteritzat sempre per ser pionera en la recerca sobre patrimoni etnològic, especialment amb foc”. És per això que des del Centre de Documentació del Patrimoni i Memòria Carrutxa s’organitza el II Simposi Internacional del Foc a la Mediterrània els propers 26, 27 i 28 de maig, en què es parlarà de costums relacionats amb fogueres, però també es podrà veure al juny una exposició sobre “el model de ball de diables específic de la nostra comarca, amb una col·lecció d’indumentària antiga que és única”, explica Salvador Palomar.  
 
L’objectiu final és projectar la ciutat a partir d’uns elements que deixin petjada, “que no sigui una cosa puntual, sinó que tingui continuïtat, i la millor manera d’aconseguir-ho és explorant a fons la trajectòria de les entitats de la ciutat i posant-la en valor”, rebla Palomar.

Trobareu informació del programa d’actes en aquest enllaç, fent clic aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article