Notícia

El fons Serra i Pagès

Quan explores la producció bibliogràfica de Rossend Serra i Pagès (Barcelona, 1863-1929) tens la temptació de creure que la seva obra ha estat realitzada per un nombrós grup de persones. “Realment una sol home podria escriure articles sobre Congressos Internacionals d’Art, llibres de geografia econòmica, conferències sobre el comte Arnau, estudis eucologístics o bé notes sobre jocs populars?”, no pots evitar preguntes. Una feina ingent, especialment si considerem que exercia com a professor mercantil.

Serra i Pagès sorprèn i meravella a parts iguals. La gran versatilitat dels seus interessos, que l’empeny a escriure sobre les temàtiques més variades i les cultures i tradicions considerades més exòtiques, és pràcticament única entre els folkloristes catalans de qualsevol època; una riquesa, per altra banda, no renyida amb l’autoexigència de sistematització que reclamem als investigadors contemporanis. Tot i que les biografies acostumen a presentar-lo com a “folklorista”, aquest adjectiu no permet copsar l' intensa tasca etnològica que desenvolupa. Cal reivindicar, doncs, els estudis “costumistes” que recull durant els anys 20, i que pretenen abraçar tot l’arc social: des dels Costums de la gent de lletres (capellans, mestres, metges, apotecaris, advocats i notaris) fins als Costums de la gent de mal viure (malfactors, vagabunds, captaires, trinxeraires i gitanos). Entre cella i cella, la voluntat incansable de conèixer com entenen, comprenen i actuen les comunitats humanes, no només en la recuperació de tradicions o costums passades, sinó també  registrant els detalls més petits i aparentment insignificants de la vida contemporània.

A diferència d’altres estudiosos cèlebres, més avesats a la publicació literària de les seves troballes, Serra i Pagès difon els seus descobriments en el contacte íntim. Les responsabilitats adquirides com a professor de l’Escola d’Institutriu, el Centre Folklorista de Catalunya, l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i la Societat de Ciències Naturals, l’empenyen  a planificar multitud de cursos i conferències.

Fet aquest matís, seria injust oblidar el fort llegat documental que va deixar com a promotor de la secció de folklore del Centre Excursionista de Catalunya (1904), fundador de l’Arxiu d’Etnografia i Foklore de Catalunya (1915) i director de la Biblioteca Folklòrica Catalana. Bona prova en són les deixebles que aglutinà al seu entorn, entre les quals destaquen Adelaida Ferrer o Joana Vidal. No menys important, en aquest sentit, és el catàleg de la Biblioteca Privada Serra i Pagès, que incorpora obres de gran importància per entendre el folklore universal, així com reconegudes revistes internacionals d’etnologia franceses, argentines, basques i sicilianes, entre altres.

El fons Serra i Pagès, custodiat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, consta de 2700 volums i gairebé 7500 documents accessibles al públic. El seu estudi ens permet més enllà de submergir-se en una majestuosa recerca bibliogràfica, conèixer una figura interessantíssima, tristament massa desconeguda i poc reivindicada.   

Comentaris

Roser Ruiz Romero Ferré Barcelona
1.

Bon dia.He llegit l’article sobre el fons Serra i Pagès publicat el dimarts dia 29 de Novembre del 2016.En aquest article s’anomena a la meva àvia:Adelaida Ferré,deixeble de l’esmentat Sr.Serra i Pagès.Només volía constatar que a l’article diu:”…entre les quals destaquen Adelaida Ferrer...”Vull dir que el cognom Ferrer no es correcte,ja que ens diem:Ferré.Si està a les seves mans m’agradaria que ho corretgíssin.Gràcies.Atentament.Roser

Comenta aquest article