Notícia

Sembrant cultura, recollint progrés

Centres d'estudi

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

71 anys treballant per l’educació, el desenvolupament de les comunitats, els avenços científics i la preservació de la riquesa cultural. Aquest és l’orgullós llegat que atresora la UNESCO des que fou creada el 16 de novembre de 1645. Per commemorar aquesta data, des del 2010 se celebra la Setmana UNESCO, una iniciativa que pretén visualitzar totes les activitats i projectes desenvolupats per l’entitat.

L’eslògan escollit enguany per la seva celebració, “La UNESCO, sembrant la pau”, evoca un joc de paraules. En la seva interpretació literal, recorda el compromís de la UNESCO contra els conflictes bèl·lics; i ho fa mitjançant el verb sembrar, fent una picada d’ullet a la designació de l’Any Internacional dels Llegums 2016. Una iniciativa impulsada per la FAO, si bé ràpidament secundada per la UNESCO, convençuda que el retorn a una dieta que incorpori llegums pot contribuir a la seguretat alimentària de moltes comunitats desnodrides i aportar importants millores per la seva salut.  

A casa nostra, la responsabilitat d’organitzar la Setmana UNESCO cau sobre la Xarxa Civil UNESCO a Catalunya, formada per les Càtedres UNESCO catalanes, la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO (FCACU), el Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO i la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO Catalunya. En l’acte de commemoració del DIA de l’UNESCO, celebrat el 16 de novembre al Museu Marítim de Barcelona, la presidenta de la FCACU Maria Dolors Reig es va felicitar que la xarxa hagi ampliat no només els seus integrants, sinó també les activitats que promou.  

Seguint l’esquema de les edicions anteriors, la commemoració es dividí en dues xerrades i dues actuacions musicals. Abans de començar qualsevol intervenció, tanmateix, es va viure un sentit minut de silenci en record de Francesc Casares, advocat laboralista compromès en la lluita antifranquista i expresident de l’Associació per les Nacions Unides a Espanya, traspassat recentment.  
 
Els GeoParcs UNESCO
A continuació Josep Canals i Ferran Climent, president i director científic del GeoParc UNESCO de la Catalunya Central respectivament, apuntaren que l’European Geoparks Network va ser creada l’any 2000 amb el simple propòsit de divulgar la geografia entre la societat. Una iniciativa acollida per la UNESCO des del seu naixement, i que ràpidament va cristal·litzar en la Global Geoparks Network.

Climent enumerà les característiques que defineixen un geoparc: “comprendre un territori delimitat, que aquest tingui una forta personalitat geològica i que la seva preservació no se circumscrigui als accidents paisatgístics”. I afegí: “no són museus a l’aire lliure, ni tampoc parcs temàtics; els geoparcs hem de treballar amb tot allò que ens identifica com a territori, no només en l’àmbit geològic; el nostre objecte de treball són les persones, no pas les roques. Juntament amb la preservació de la biodiversitat i del patrimoni, la geologia és un dels puntals focalitzats per la UNESCO per mantenir la riquesa cultural”. Seguint aquest fil, Canals apuntà que l’admissió el GeoParc de la Catalunya Central dins la Xarxa Unesco (2012) fou possible gràcies a la presentació d’una candidatura que contemplava una dimensió pràcticat: “teníem molt clar els beneficis econòmics que el GeoParc havia de provocar. Volíem treballar des dels àmbits de la recerca, l’educació i el desenvolupament sostenible per incentivar el geoturisme”.
 
Alimentació: cultura i patrimoni
Francesc Xavier Medina, director de la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament, superà la notable afonia que sofria per explicar el progressiu reconeixement de l’alimentació com a patrimoni cultural. Un camí que comença a transitar Mèxic, quan decideix presentar la seva cuina popular a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial (2005). Tot i que aquella candidatura fracassà, obrí el camí al triomf recollit un lustre més tard. La dieta mediterrània, la gastronomia francesa i la mateixa cuina popular mexicana foren reconegudes l’any 2010 com a membres de la llista representativa de la UNESCO. Medina destacà la versatilitat de les tres candidatures, així com el punt d’inflexió suposat pel seu èxit: “A partir d’aquest moment, ja no ens sembla estrany que una activitat tan rutinària com l’alimentació pugui ser considerada digne de preservar-se”. La presentació de candidatures culinàries ha augmentat exponencialment. Una d’elles és la Cuina Catalana, l’èxit de la qual, segons Medina, està subjecta a l’assoliment d’una administració pròpia a Catalunya.  

Les càtedres UNESCO, apuntà Medina, són l’enllaç necessari entre les universitats i la societat per investigar àmbits molt específics que d’una altra manera quedarien inexplorats. Medina va cloure el seu parlament lloant la iniciativa de la FAO declarant el 2016 com Any Internacional dels Llegums, i desitjant que aquesta decisió derivi en els màxims beneficis possibles.
 
Catalunya i UNESCO
 “La Setmana UNESCO més rica i diversa que es celebra arreu és la catalana”. La frase, categòrica, porta l’autoria de Manuel Manonelles, director general d’Afers Multilaterals i Europeus de la Generalitat de Catalunya. Manonelles va avançar que l’any que es ve es renegociarà el memoràndum d’entesa entre la Generalitat de Catalunya i UNESCO, “l’organització internacional amb qui hem mantingut més vincles des de 1981”. En aquest procés, la Xarxa Civil UNESCO a Catalunya es presentarà com un actiu molt preuat.

Dolors Reig va tancar l’acte donant les gràcies als integrants de les dues actuacions musicals (la coral de l’Aula de Música i Teatre Musical de Sant Feliu de Llobregat, així com Sílvia Ampolla i Joan Cid per interpretar jotes ebrenques improvisades), als assistents i als ponents. La trobada serví per tornar a demostrar la fantàstica febre organitzativa  de la Xarxa Civil UNESCO a Catalunya. “Ens agrada que altres territoris comencin a imitar-nos, i crear també les seves pròpies xarxes”. Reig va tancar l’acte emplaçant l’assistència el 17 de novembre de 2017 a l’Institut d’Estudis Catalans per celebrar novament la Setmana UNESCO. “Mentrestant –va acomiadar-se – seguirem treballant entre nosaltres i expandint la nostra xarxa. La coordinació és allò que dóna sentit a la nostra activitat”.
 
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article