Notícia

Paco Candel i la llengua catalana

Centres d'estudi

Algunes personalitats no necessiten presentació. El llegat que deixaren en vida fou prou important perquè el seu record perduri molt temps després del seu traspàs. Paco Candel és, sens dubte, una d’aquestes figures.  Aquells qui el van conèixer i van mantenir-hi un tracte continuat l’evoquen afectuosament. Amb els seus escrits, coneguts per la defensa d’unes millors condicions de vida per la immigració que arribà a Catalunya als anys 50 i la reivindicació d’una convivència normalitzada entre els “catalans de sempre” i “els altres catalans”, es guanyà l’estima de bona part de la població.

Candel va reivindicar que es posessin les eines necessàries perquè la població immigrada pogués adaptar-se a la societat i la cultura catalanes. La Fundació Paco Candel i la Biblioteca Paco Candel han convidat Miquel Reniu, exdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, perquè expliqui la seva transcendència històrica (27 d’octubre, Biblioteca Paco Candel, 19:00h). Candel és la primera veu autoritzada que denuncia la instrumentalització de l’immigració com a eina per diluir la llengua catalana. Si moltes veus com la seva no haguessin proferit un crit enèrgic de repulsa, defensa Reniu, hauria estat impossible la implementació de la immersió lingüística, el consens generat entorn l’Estatut de Sau i el mateix redreçament de la llengua i la nació catalanes. La publicació d’Els altres catalans suposà un punt d’inflexió decisiu per torpedinar el projecte assimilacionista promulgat per Franco.
 
Els guanyadors dels Premis Candel 2016
Més enllà de la feina en la difusió i ús de la llengua catalana, la Fundació Candel sempre ha treballat per facilitar l’arrelament de les persones migrades. Des del 2003, la Fundació Lluís Carulla concedeix els premis Francesc Candel amb l’objectiu de reconèixer i visualitzar la feina de les entitats que treballen contra l’exclusió social.

La present edició ha volgut distingir l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona (Barcelona), per la seva tasca promovent l’adaptació de les dones immigrants del Raval; l’Associació Down de Lleida, que ajuda a les famílies estrangeres migrades que tenen fills amb discapacitats mentals; l’Associació Benestar i Desenvolupament (Barcelona), per realitzar campanyes a favor “d’una salut afectiva, sexual i reproductiva en la població jove immigrant”; la Fundació Joan Salvador Gavina (Barcelona), en reconeixement al projecte de diàleg intercultural El Caliu; i l’Associació EXIL (Barcelona) per haver realitzat “un programa d’acompanyament jurídic, social i terapèutic integral especialitzat per a víctimes de tortura, trauma complex i risc d’exclusió social”.

Els premis Paco Candel es concediran el dimecres 26 d’octubre (19:00h) al Pati Llimona (Carrer Regomir 3, Barcelona). L’entrega serà presidida per la senyora Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea del món àrab i mediterrani de l’Institut Europeu de la Mediterrània, aprofitarà l’avinentesa per parlar el tractament de la immigració, els refugiats i la diversitat.
 
 

Comentaris

Teresa Terrassa
1.
He tornat a llegir fa poc "Els altres catalans" i mentre el llegia pensava que un homenatge a Paco Candel, seria que algú o un equip de persones, encarés el tema urgent d'explicar la situació de la immigració actual a Catalunya.
Cal descriure com viuen i com acollim i integrem a aquests nous catalans - o com no ho fem : -escoles en les que no hi ha infants que parlin espontàniament ll català, o, en prou feines, castellà, manca d'esplais i colònies en que es busqui la integració i la relació entre els infants de diferents contextos socioculturals, etc-
Crec que ara ès un bon moment per fer de nou una reflexió clara i lúcida, com la que va fer Candel en el seu moment. Estaria bé que gent nouvinguda de diferents cultures podessin participar en aquest treball, pensant en la convivència i harmonia dels adults que seran demà.
Aquest nou " Altres catalans" podria ser un revulsiu per ajudar a crear i consensuar polítiques realment integradores dels nouvinguts. No podem mirar a un altre costat: hi ha molts suburbis i barriades on es confonen problemes d'atur i pobresa, amb problemes de convivència, marginació o racisme i tot això amb inexistents o escasses estructures d'acollida. Si no volem que d'aquí a pocs anys hi hagi esclats com els de França, cal fer ja aquesta tasca, que jo us animo a promoure, seguint el camí de Paco Candel. Gràcies

Comenta aquest article